Futbol.CAT 2a divisió B

futbol

2a divisió b

Calzada tanca el cercle

2a divisió B. El Sabadell anuncia la marxa del president Reguant, i el màxim accionista podrà configurar un nou consell al seu gust

Amb aparent naturalitat, el Sabadell va anunciar la separació definitiva d’un matrimoni estrany des de l’inici. Antoni Reguant, president i baluard principal de l’antic màxim accionista, “fa un pas al costat”–segons va dir el club en un comunicat– i deixa via lliure a la nova propietat, encapçalada per Esteve Calzada, per dirigir el Sabadell. “Ells [en referència a l’equip de Calzada] han tingut un temps per conèixer com funcionava tot plegat i ara ja poden caminar sols”, explica Reguant, que addueix també raons personals: “Han estat anys molt complicats en què hem hagut de fer esforços extraordinaris. I tot plegat crema”, hi afegeix. D’aquesta manera, el Sabadell tanca una etapa de tres anys amb Reguant al consell d’administració, on ha ocupat diversos càrrecs però que a la pràctica ha liderat una molt traumàtica transició cap a segona B.

Amb l’adeu de Reguant i dels seus consellers (el vicepresident Ignasi Lúquez, David Parcerisas i Manel Escribà), el propietari, Esteve Calzada, tanca el seu cercle de confiança en el club, on només queden persones del seu equip. En aquest sentit, Calzada ja està treballant en la configuració del nou consell d’administració. De tota manera, Reguant continuarà sent el president formalment fins a la nova junta general d’accionistes, però des d’ahir ja no farà més tasques de representació, com ara seure a la llotja.

Desavinences?

El fet, però, és que Reguant ha acabat sortint abans del que s’esperava quan el president i Esteve Calzada van signar l’acord de compravenda de l’entitat. El lideratge del grup de Calzada dins del club, dues maneres de fer antagòniques i el fet que finalitzés el procés concursal (la gran tasca de Reguant en els últims temps) han acabat facilitant la sortida del sabadellenc, que ha anat perdent pes progressivament. Preguntat per l’evolució d’aquesta relació, el ja expresident ha negat que el motiu de l’adeu hagi estat aquest. “Fa temps que li vaig comentar, al màxim accionista, la meva decisió de fer un pas al costat”, mentre que també nega el fet que la relació s’hagi distanciat per culpa de desacords posteriors al moment de la venda: “El nou accionista va entrar sabent exactament quina era la realitat econòmica del club perquè per això serveix el concurs de creditors. No ha trobat res estrany.”

Antoni Reguant, un estrany a la llotja

“Ens ha tocat ballar amb la més lletja però hem comprovat que el camí era l’adient.” La reivindicació la va haver de fer el mateix Reguant perquè ningú més l’ha aclamat.

Reguant ha estat una figura tan clau en la història arlequinada com incompresa en l’entorn, i ha estat víctima de l’època més convulsa de la història del club. El president va evadir la seva gestió d’ingerències externes, va delimitar el seu cercle de confiança i això no va agradar gens a la part més ben acostumada del soterisme, molt activa en les converses en contra seva; però, a la pràctica, incapaç d’articular una alternativa. D’un perfil tècnic, enterrat en la paperassa i els números, Reguant no ha tingut ni temps, ni interès, ni habilitat de vendre’s o establir ponts i això no li donarà ni un bri de reconeixement. Ha deixat morts i enemics pel camí, amb un únic objectiu: salvar el club de la desaparició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.