Quan el Girona va pujar a segona A després de 50 anys, hi havia qui es pensava que la permanència en la divisió de plata seria efímera i van acabar sent nou cursos seguits. I quan el club va abandonar el segon graó del futbol espanyol no va ser per tornar a segona B, sinó per instal·lar-se en la millor lliga del món. l’agost del 2017, la percepció podia ser si fa no fa la mateixa que aquell estiu del 2008: quan durarà l’aventura? Pel que s’ha vist fins ara, l’equip de Pablo Machín ha comprat ja moltes butlletes per continuar entre la crème de la crème la lliga 2018/19.

El Girona s’ha guanyat l’etiqueta d’equip revelació de la lliga. Els 26 punts que té al final de la primera vota donen una projecció a final de temporada de 52, de sobres per assolir una permanència que sol estar al voltant dels 40 punts, però que enguany, amb Las Palmas i el Màlaga ja ensorrats i alguns equips més amb el fre de mà posat, fa pinta que serà força barata. A meitat del trajecte, la sensació és que l’equip blanc-i-vermell té gairebé tres quartes parts de la feina feta. Amb tres o quatre victòries i algun empat en la segona volta podria ser més que suficient.

L’aclimatació a la primera divisió dels de Machín ha estat meteòrica. El dibuix amb tres defenses també s’ha entravessat a molts equips de primera, com passava també amb els de segona A. I la fam que han mostrat la majoria de jugadors perquè aquesta experiència al paradís no sigui flor d’un dia també ha estat determinant. De fet, crida l’atenció que en gairebé tots els onzes de Machín hi ha vuit i fins i tot nou futbolistes que el curs passat estaven pedalant a segona A i lluitant per fer el gran salt.