Sí. Els equips pressionen més amunt, amb la qual cosa hi ha més pilotes llargues per a mi i he de lluitar molt amb els centrals. He tingut bones sensacions, tot i que els resultats no han estat bons.

És molt diferent. Aquí n’hi ha molts amb gespa artificial i l’estadi del Cornellà és més petit, amb la qual cosa hi ha més pilotes llargues. Però ja me les arreglaré, vaig decidir venir aquí i estic molt content.

No ho sé. Al final, el llenguatge del futbol es parla a tot arreu igual. He de conèixer millor els meus companys, qui vol la pilota en profunditat, qui la vol al peu... Aquest tipus de coses.

Vaig tenir diverses opcions. Anglaterra, Escòcia, el Vietnam... Però el meu agent em va parlar del Cornellà i, tot i que òbviament no coneixia el club, vaig veure que era un lloc petit que vol créixer i arribar a segona divisió. Vaig pensar que m’agradaria formar part d’això. M’agraden els reptes, va ser una decisió molt important i jugar en una categoria com la segona B no és un problema per a mi. Estic content d’haver pres la decisió.

Allà ja ho tenia tot fet. Vaig començar a l’Utrecht, després vaig passar alguns cursos cedits, més tard vaig anar al Go Ahead Eagles i ja arriba un moment en què tot és el mateix. Els mateixos viatges, la mateixa gent, els mateixos rivals... Vaig parlar amb la família i vam decidir provar un nou repte.

Li vaig dir al meu anterior club [Go Ahead Eagles] que volia explorar altres opcions i va sortir jugar al Vietnam [Than Hóa Football] en un equip que juga la Champions d’Àsia. Però quan vaig anar cap allà, vaig veure que allò no estava fet per a mi. Volia viatjar amb la meva família i tinc un nen petit que necessita tenir un hospital a prop i allà el més proper estava a tres hores i mitja o quatre hores de distància en cotxe. Més tard, vaig poder anar al Hearts (Escòcia) i estava tot arreglat però quan vaig anar cap allà no sentia una bona connexió amb el lloc. És difícil d’explicar. I aleshores va sorgir la possibilitat del Cornellà, un equip que realment em volia, vaig investigar i aquí sí que vaig sentir la connexió, un vincle. No ho sé explicar però ho vaig notar.

No em plantejo grans objectius a llarg termini. El primer desig és pujar a segona divisió i això implica fer la promoció d’ascens. La promoció són sis partits, així que soc conscient de la dificultat. Però he vingut per ajudar, formar part d’això i fer tants gols com pugui.

No he vist gaires partits seus, així que no sé si soc el mateix tipus de futbolista. Però els seus números (18 gols) són impressionants. Assumeixo el repte de fer gols, no vull fugir d’això, soc davanter i és el que em toca.