Avui fa quatre anys que Francesc Rebled, Oriol Alsina i Gerard Escoda –formaven, entre d’altres, la direcció del club– van apostar per un tècnic molt jove (38 anys) i amb poca experiència. Pablo Machín es va convertir en el relleu de Javi López l’endemà de la derrota per 4-0 al camp del Sabadell que deixava l’equip en una situació extremadament perillosa. Ningú, ni els més optimistes, podrien pensar que després de quatre anys el de Gómara s’hauria convertit en ídol i heroi a Girona. Amb el 3-5-2 per bandera i l’esperit de lluita constant, Machín ha fet progressar mes a mes i any a any el club de Montilvi, fins que ha protagonitzat un últim any de somni per a ell i per al Girona. Després de salvar l’equip in extremis pocs mesos després d’arribar, Machín va començar a convertir el Girona en un club guanyador al qual no han parat els peus ni dos intents frustrats d’ascens. El 4 de juny del 2017 quedarà gravat a la memòria del de Gómara com el dia que va tocar el cel ascendint a primera divisió fent vibrar tots els gironins.

El dia de l’ascens només va ser la primera gran fita d’aquest quart any a la banqueta de Montilivi de Pablo Machín. A mesura que l’embriaguesa i l’eufòria de l’ascens s’anaven dissolent creixia l’expectació per veure com l’esquema del de Sòria i la seva filosofia de joc s’adaptarien a primera, amb el factor afegit de comprovar com respondria el Girona en el seu debut a l’elit. Ja des de l’estrena el 19 d’agost contra l’Atlético (2-2) els dubtes es van començar a esvair. L’any més dolç de Machín a la banqueta s’ha anat farcint de moments inoblidables, amb la victòria contra el Madrid a Montilivi (2-1) com a gran estendard, que permeten que el Girona continuï en un somni amb l’equip en la setena posició lluitant per Europa i vivint el millor moment de la història.

Ara Machín ja ha superat Xavi Agustí com el tècnic modern amb més temps a la banqueta i, tot i que acaba contracte el curs que ve i mitja lliga el voldria, el final del seu camí a Montilivi sembla més llunyà que la seva renovació.