Girona

MIQUEL CUENCA

PRESIDENT DE JOVENTUTS MUSICALS D’ESPANYA

“Estic orgullós i estupefacte”

“Vaig castigar molt els madridistes en l’anada”

“No amago la meva identitat”

Que en un món tan volàtil com el futbol, hi hagi un projecte tan ambiciós i sòlid diu molt, fins i tot, del tarannà dels gironins

Miquel Cuenca (Banyoles, 1976) és el president de les Joventuts Musicals d’Espanya, càrrec que el va portar a instal·lar-se a Madrid. Des d’allà segueix el Barça, però també el Girona, equip que el fa sentir orgullós gràcies a la seva gran trajectòria en el que tot just és el seu primer any a primera divisió.

Quina finalitat té l’organització que presideix?
Treballem al voltant dels músics joves, organitzem un concurs prestigiós en l’àmbit de la música clàssica, el jazz, el flamenc, etc. També tenim un circuit de concerts a tot l’Estat i un projecte de música en museus, entre altres activitats.
Coneix la trajectòria del Girona?
I tant! La segueixo amb estupefacte orgull. Qualsevol persona hauria signat que es mantingués a primera de penal en l’última jornada i marcant amb el cul. Tot el que està fent el Girona en els darrers anys convidava a pensar que no aconseguiria pujar, ja que semblava que el perseguia una maledicció. I en cas de pujar, pensàvem que baixaria l’any següent. La por era que fos flor d’un dia, com el Lleida i el Nàstic, que després de pujar a primera van baixar a segona B.
Passeja amb orgull el seu gironisme?
No hi ha res millor que un orgull fora de pronòstic. Que en un món tan volàtil com el del futbol, hi hagi un tan projecte ambiciós i sòlid diu molt, fins i tot, del tarannà dels gironins, que tenim una manera de fer discreta.
Veurà el partit?
No arribaré a temps de presenciar-lo al Bernabéu, ja que arribaré poc abans d’Astúries per motius laborals. El veuré al casal català, des d’on miro molts partits del Barça i del Girona, o en un bar de la capital. Intentaré reprimir-me [riu].
El resultat del partit d’anada segur que el va gaudir?
Vaig castigar molt els madridistes en el partit d’anada. Tinc la sensació que en el món cultural, però, hi ha molta gent de l’Atlético.
Com viu a Madrid com a gironí i català?
Com a ciutadà del món hi visc bé. La situació política aixeca algun rum-rum, però és una ciutat cosmopolita i ningú et pregunta d’on vens, ja que hi ha molta gent que no és de Madrid ciutat. Estic molt integrat, no amago la meva identitat i n’estic orgullós.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.