Ens va sortir un partit quasi perfecte, i l’equip va jugar realment bé. Encadenàvem una dinàmica molt positiva, com és el cas del Girona ara, i vam sortir al camp amb la idea de “i perquè no?”. Estàvem convençuts de poder fer realitat una cosa impossible per a molta gent i ho vam fer.

No deixa de ser un gol, i el més important és que va servir per ajudar l’Osasuna a guanyar. El partit és recordat perquè es va produir un resultat inesperat però no deixa de ser un enfrontament més, un joc en què aquell dia tot ens va sortir a la perfecció. També és cert que vam fer moltes coses perquè el Madrid no es trobés còmode.

És un fet al qual encara ara no trobo explicació. Encadenàvem una gran ratxa de resultats abans de jugar contra el Madrid i estàvem en la part alta de la classificació. Vam guanyar al Santiago Bernabéu de manera contundent i tothom ens situava com a candidats a la part alta i a jugar a Europa, però inexplicablement ens vam enfonsar. Vam començar a perdre partits –sis derrotes en les últimes sis jornades de lliga– i vam acabar a mitja taula de la classificació.

Sí, els he anat veient i fins i tot he anat unes tres vegades a l’estadi. Hi vaig ser per últim cop contra l’Athletic de Bilbao i m’agraden molt. Se’ls veu que tenen una idea molt interioritzada de joc i que al camp hi ha molta qualitat. Mouen la pilota molt bé i són molt sòlids. És increïble com el cos tècnic ha convençut la massa social i sobretot els jugadors que la seva manera de jugar és la més correcta. Ho demostren amb bons resultats i després d’una gran primera volta, ja s’ha vist que no és cap casualitat el que han aconseguit. Ja han fet una gran temporada.