L’eix té tres noms
Sense descans. Machín ha consolidat del tot el trio defensiu format per Ramalho, Bernardo i Juanpe, junts els noranta minuts en les set últimes jornades i en onze de les dotze últimes
Un va començar la lliga a la banqueta i l’altre, a la graderia. Juanpe i Ramalho no van ser dels primers escollits per Pablo Machín, però són dos dels futbolistes que més han progressat des de l’arrencada i s’han convertit en intocables a l’eix de la defensa del Girona, juntament amb Bernardo Espinosa, l’home que porta els galons des del primer dia. Consolidada des de fa temps com la combinació preferida per Machín, els tres centrals no han descansat ni en la fase més densa, amb els tres partits en una setmana.
Juanpe Ramírez es va perdre per sanció la visita del 27 de gener a La Rosaleda, on Marc Muniesa va recuperar la titularitat un cop superada la lesió. Aquells noranta minuts a Màlaga, però, són els únics que ha jugat el lloretenc des d’abans de la lesió, el 4 de desembre contra l’Alavés. Amb Juanpe a punt, Machín li ha mantingut una confiança absoluta. Juntament amb Bernardo, que encadena dotze partits sencers, i Ramalho, que no es perd ni un minut des del partit al camp de l’Espanyol, el primer en què Machín va haver d’improvisar amb Timor a la defensa.
Ramalho, en present
El salt més espectacular és el de Jonas Ramalho, que no tenia garantida la continuïtat a l’estiu i ara ni tan sols descansa. “Per mi, com si jugo tots els partits que queden, si així ho considera el mister. Soc dels que, per descansar, he d’estar molt malament o tenir unes molèsties molt fortes. Penso egoistament, en aquest sentit, i si ho puc jugar tot, millor”, explicava ahir el de Barakaldo, que és un dels futbolistes amb un lligam més curt a Montilivi, fins al juny del 2019. “De moment, ni en Quique Cárcel ni jo n’hem parlat. Ens ho prenem amb calma i no ens hem de posar nerviosos. Ara no em vull tornar boig per una renovació. Si me l’ofereixen, la valoraré de manera molt positiva, però de moment em centro a jugar, a fer la meva feina”, va assegurar.
Amb els tres centrals més habituals intocables, Marc Muniesa s’ha hagut de conformar amb l’espera d’una oportunitat des de la banqueta, que no ha arribat des que va jugar a Màlaga el seu únic partit de tot el 2018. I Pedro Alcalá, que precisament va viatjar a Màlaga –tot i que va ser el jugador descartat a última hora per Machín, que n’havia citat inicialment dinou– després de superar una lesió que va ser un calvari, no ha tingut lloc ni a la banqueta. El murcià, renovat fins al 2021, no competeix des que va jugar senceres cinc de les set primeres jornades.
LA CONTINUÏTAT
Muniesa només ha jugat un partit des de desembre i Alcalá, cap des de la setena jornadaRAMALHO I EL FUTUR
Bernardo i Mojica, esperançats amb la selecció
X.M.Colòmbia és una de les seleccions que participarà en el mundial de Rússia, i dos dels jugadors del Girona que estan oferint un rendiment més regular són colombians. “Per descomptat que és un objectiu ambiciós i que tot jugador que competeix en l’elit s’ha de marcar”, exposa Bernardo, que té clara la recepta: “Estar en el teu millor nivell al teu club és l’única manera que tens per trucar a la porta d’un premi tan gros com la disputa d’un mundial.” El jugador del Girona, que té molta competència a l’eix central de la selecció, va ser convocat fa més de dos anys, abans de la greu lesió amb l’Sporting. L’altre aspirant és Johan Mojica, que està oferint un rendiment òptim al carril esquerre. Citat en tres partits de classificació per al mundial –també fa més de dos anys, i sense arribar a jugar–, està pendent de la llista per als pròxims amistosos. “Estic esperançat de poder ser-hi. Anar a la selecció és el màxim en l’aspecte professional, i esperem que pugui arribar”, va dir Mojica.
Publicat a
Notícies
Dissabte,27 abril 2024