Sí, és clar. Quan un puja de categoria, el primer que pensa és que tot serà molt més difícil, i no m’esperava fer tants gols. Dit això, també és cert que si som tan forts en l’estratègia no és per casualitat, sinó perquè hi estem a sobre, hi insistim i la treballem molt.

Per a mi és una anècdota perquè per damunt de tot soc un jugador d’equip. Els gols són necessaris els faci qui els faci, però sempre per ajudar el col·lectiu. Però estic content bàsicament per tot el que estic vivint, i no només jo, sinó també vosaltres, els mitjans; l’afició... A aquests jugadors no fa gaire els vèiem de lluny i per la tele, i ara els veiem tan a prop que fins i tot juguem contra ells.

Somio en les victòries de l’equip, no en els gols.

Una mica tot. Potser el meu paper és el més fàcil, però perquè pugui aparèixer lliure de marcatge i pugui rematar hi ha molta feina a darrere. L’esquerra de Granell, la dreta de Borja García i molts moviments i bloquejos a dins l’àrea que encara que no es vegin hi són. I la meva alçada és evident que també m’ajuda.

Home, de tranquils no ho estan. Tenim bons llançadors i, a més de l’envergadura dels centrals, un altre gran rematador de cap com Stuani. És evident que tenim recursos i no és fàcil per als rivals defensar aquestes accions.

Sí. Hem de variar les jugades. Si repetíssim sempre la mateixa seríem previsibles. A primera, a més, hi ha molt de scouting i molta gent ens veu i ens coneix. Hem d’estudiar teoria i memoritzar les jugades. Si no les modifiquéssim, malament.

Sí. Potser se’n parla poc i això és molt important. En defensa estem defensant molt bé i amb la màxima concentració en cada jugada, tot i que això és millor no dir-ho gaire alt [riu].

Aquí a primera ja hi entra el talent. I contra determinats rivals, més. En l’últim partit contra el Madrid, accions que defensàvem igual contra altres rivals van acabar en gol perquè són jugadors de molta qualitat i precisió extrema per enviar passades mil·limètriques i per trencar fores de joc per centímetres. I qui diu el Madrid diu el Barça... Són equips que estan acostumats a jugar al límit, i davant d’això, poca cosa pots fer.

Estem parlant ja del màxim nivell, de primeres figures mundials. Però a darrere d’ells dos hi ha dos equipassos.

Potser el Barça ens va jugar millor des de l’inici. Els vam intentar pressionar a dalt i ens van sorprendre amb espais a partir d’un porter [Ter Stegen] que interpreta molt bé el joc. El Real Madrid ens va posar un punt més d’intensitat amb pilota. Encara que semblés que vam donar facilitats en els gols, el cert és que són molt bons.

Tenim moltíssima il·lusió. Sabem que queda molt i que s’haurà de continuar treballant al màxim, però també que ho tenim ben encarat. Hi ha molts equips amb l’obligació de classificar-se per a Europa i amb una pressió afegida que a nosaltres ens pot anar bé.

És clar que sí. A qui no li agradaria jugar a Europa?

Crec que al Girona no ens afectaria gaire. Hi ha un projecte engegat i que estem consolidant. És cert que jugant dues competicions, o tres si hi afegim la copa, seria imprescindible que hi hagués més rotacions que les que hi ha aquest any perquè només tenim la lliga i ens van eliminar aviat de la copa.

Potser ho sembla, però ara ve el més difícil. És quan tothom accelera per aconseguir els objectius, siguin col·lectius o individuals, perquè també hi ha jugadors que acaben el contracte i volen millorar o no perdre el tren.

Jo no dono ningú per mort. Ni la Real [15è amb 10 punts més que el Girona], que ha canviat d’entrenador i té potencial per guanyar cinc o sis partits seguits. És clar que des del Sevilla i el Vila-real fins a la mateixa Real tots estan ben vius.

En absolut. Jo sé com em va costar al començament per la lesió que vaig tenir en la pretemporada i com vaig haver de treballar per agafar ritme després de no poder jugar cap dels partits amistosos. I també sé que quan abaixi el ritme en sortirà un altre i si ho fa bé, que ho farà, es quedarà a l’onze. En aquesta plantilla, tothom pot ser titular.

Amb l’esquerra també me’n surto. I en els anteriors equips no hi havia cap perfil esquerrà, també hi jugava. Gairebé et diria que m’hi sento més a gust.

Tinc molt bona relació amb ell. S’entrena molt bé i quan tingui l’oportunitat no la desaprofitarà, igual que Alcalá. Però això ja és una cosa del mister.

Quan estàs a segona B i a segona A ho veus força lluny. És difícil que un equip de primera es fixi en tu i et fitxi. El camí menys difícil, tot i que també el més llarg, és arribar-hi amb el teu equip. Al Girona vaig venir-hi sabent que hi havia un projecte per pujar a primera i vaig tenir la sort de ser partícip de l’ascens i ara ho soc de jugar en la màxima categoria.

Va ser una proposta que el club ens va fer al meu agent i a mi. Jo estic molt a gust a Girona i el club amb mi. I quan això passa, no hi ha mai cap problema.

Sí. El tenim ben estudiat. Però no és fàcil jugar així. Quan els carrilers es despleguen, que és sovint perquè ens agrada pressionar molt amunt, estem pràcticament jugant-nos uns contra uns amb el rival.

Si per alguna cosa es caracteritza aquest equip és pel sistema que ha implementat el mister. En el projecte de present i de futur, crec que ell hi té molt pes, juntament amb Quique [Cárcel]. Si preguntes a qualsevol persona de Girona si vol que Machín segueixi et dirà que sí. Però qui té l’última paraula és ell.

Un problema relatiu. Al final, aquí el que segueix és el club. Els jugadors i els entrenadors estem de passada. Arribarà un moment que haurà de marxar perquè ningú no és etern, i aleshores s’haurà d’afrontar de la millor manera...

És clar que el disseny hauria de retocar-se. Ara juguem amb tres centrals i se’n necessiten sis si es vol tenir doblada la posició. Amb un altre entrenador i un altre dibuix, l’estructura hauria de variar una mica, entenc...

El del Deportivo [1-2]. Va ser dels pitjors, sí, però també va ser el dia que l’equip va fer el gran pas endavant.

El Girona-Màlaga [1-0]. Vaig jugar només els últims 5 minuts, però va ser el meu debut a primera divisió.

El d’Ipurua [4-1].

Van ser dos, amb el Valladolid. Vam jugar diumenge lliga a Ponferrada [3-0] i dimecres copa a Oviedo [2-1] i em van expulsar dues vegades en tres dies.

Qualsevol que hagi servit per guanyar. El del Leganés [3-0].

Fernando Hierro.

Gerard Piqué i Sergio Ramos.

Quan jugava amb el Racing em va costar moltíssim marcar Rubén Castro [Betis].

Ter Stegen.

Sergi Roberto.

Lenglet.

N’Zonzi.

Isco Alarcón.

Cristiano Ronaldo

El nostre, Pablo Machín.

Els dos de Sevilla, tant el Villamarín com el Pizjuán.

La del Girona.

Pedro [Alcalá]. Però molts.

Borja Granero, Pedro Orfila...

Jugar a Europa amb el Girona.

Fideuà.

Música. Merengue, bachata...

Ajudarà en alguns casos, però traurà l’essència del futbol i no s’acabarà la polèmica. I les interrupcions allargaran els partits i ens tallaran el ritme.

A favor. Això és matemàtic. La pilota entra o no entra.