Noranta minuts igualats, de domini altern cadascú amb el seu estil, es van resoldre en dues accions en el tram final, en què el Nàstic va fer valer contra el Valladolid la qualitat de dos dels seus futbolistes diferencials. En el minut 88, quan el 0-0 semblava inevitable, Álvaro Vázquez va completar un contraatac dels grana amb una volea col·locada, lluny de l’abast de Masip, i en l’acció següent, Stole Dimitrievski va salvar la rematada, des de molt a prop, de Jaime Mata, que s’havia trobat sol davant el porter local. L’1-0 permet al Nàstic encadenar dues victòries en els dos partits seguits a casa, oxigen pur per a un equip que els últims mesos estava bloquejat al seu estadi i que no es pot treure de sobre l’amenaça dels llocs de descens, que manté a sis punts.

El Valladolid ja no és aquell equip de partits bojos i oberts de la primera volta. Ara està còmode en l’ordre. El Nàstic, per la seva banda, és un conjunt de pressió alta, de joc directe i de perill en la pilota aturada. Va ser en l’inici de cada meitat quan els grana van sotmetre el rival amb les seves credencials, mentre que el Valladolid va imposar el ritme pausat la resta del duel. La posada en escena del Nàstic va ser intensa, i entre el minut 10 i el minut 25 va portar perill en l’estratègia, en accions que Xavi Molina –amb una projecció amb el cap sense rematador–, Kakabadze –amb un xut massa alt en un córner en curt–, Álvaro Vázquez –amb una volea alta després d’uns quants rebots– i Jean Luc –amb una rematada contra un defensa– no van completar. De mica en mica, el Valladolid va aconseguir el control de la pilota i es va apropar a la porteria de Dimitrievski, tot i que només amb xuts innocents de Borja i Mata. Més perill va portar Álvaro Vázquez en una pilota que va prendre als centrals i que va xutar per a l’aturada de Masip.

El partit se li va tornar a esvalotar al Valladolid a l’inici de la segona meitat, que va tornar a tenir la velocitat que volia el Nàstic, a prop del gol en un xut de molt a prop de Juan Muñiz (51’). A continuació, Maikel Mesa i Álvaro Vázquez van fer dues rematades massa creuades en dues accions consecutives. El Nàstic havia desaprofitat el seu moment, i ara venia el del Valladolid, que va tornar a prendre el comandament del duel i que va tenir el gol a tocar en un xut d’Óscar Plano i, sobretot, en una volea de Gianniotas (65’). Els visitants havien tornat a consolidar un joc ordenat, però només fins als minuts finals, quan tot es va precipitar. Primer, en un contraatac que semblava desaprofitat, Javi Jiménez va recollir un rebot per fer una centrada al segon pal, on Álvaro Vázquez va colpejar la pilota amb precisió per superar Masip i desfermar l’eufòria entre l’afició local, que tot seguit va quedar glaçada. En la jugada següent, la defensa grana es va deixar guanyar incomprensiblement l’esquena en una passada profunda per a Mata, que es va plantar davant un Dimi que va endevinar la rematada que el pitxitxi de segona no sol fallar (91’).