El valor de reivindicar-se
2a divisió B. El Peralada ja té la permanència gairebé assegurada després del partidàs a Cornellà (0-2), que va tenir Joel Arimany de protagonista marcant un gol i assistint en l’altre
En el futbol ja se sap que no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat i el Peralada encara no ho ha aconseguit. Tot i això la realitat és que la permanència està gairebé assegurada, perquè només una carambola molt improbable que provoqués un múltiple empat a 46 punts enviaria els xampanyers a tercera divisió. Fa uns mesos hauria semblat impossible dir això a tres jornades d’acabar la lliga, però el cert és que de motius que ho han permès en sobren: el talent innat de la plantilla i la seva ambició, la feina d’Arnau Sala i Xavi Punsí de mantenir l’equip viu quan més complicat era, l’empenta que va donar l’arribada de Chicho per aconseguir una segona volta amb només una derrota, i ara al final la solidesa defensiva per firmar una ratxa de 743 minuts sense encaixar ni un sol gol. “Si ens ho haguessin dit a la primera hauria estat sorprenent, però amb esforç, treball, sacrifici i la unió del grup hem anat demostrant que tenim un gran potencial individual i col·lectiu per deixar l’objectiu gairebé aconseguit”, analitza el davanter xampanyer Joel Arimany.
De secundari a pitxitxi
La bona dinàmica del Peralada havia deixat la permanència a tocar des de feia setmanes, però fer el pas gairebé definitiu ha costat i no va arribar fins diumenge a Cornellà, en una exhibició futbolística sobretot a la segona part. Entre el gran partit col·lectiu qui més va destacar va ser Joel Arimany, que en dos minuts va agafar les regnes de l’equip per deixar el partit sentenciat. Primer va provocar un penal i el va transformar, i en la jugada posterior va pressionar fins que va recuperar l’esfèrica i va deixar el gol pràcticament fet a Andzouana aprofitant la mala sortida de Craviotto. “Sabíem que era un camp complicat, però teníem confiança a poder guanyar després dels tres empats. A nivell personal ajudar l’equip a guanyar sempre ho fa encara més positiu”, valora el punta de Quart.
No va ser la primera vegada que el Peralada va tenir en Joel la seva millor arma. De fet el punta és amb diferència el màxim golejador de l’equip amb 7 dianes, seguit de Bambo, que n’ha fet quatre, i de quatre jugadors amb dos gols: Coro, Boniquet, Pablo Carbonell i Álamo. Els registres són encara millors tenint en compte que només ha jugat 16 partits de titular i un total de 1.505 minuts repartits en 24 partits. “He fet una bona xifra i estic content perquè el balanç de la temporada és positiu, sobretot col·lectivament, i em dona ànims per intentar fer-ne algun més i ajudar l’equip a sumar més”, analitza Joel, que entén els motius que no li han permès jugar tant: “Tenim una plantilla àmplia amb molt bons jugadors i el tècnic ha de decidir qui és l’idoni segons el tipus de partit. Podria tenir més participació, però estic molt content.”
La millor versió del davanter de Quart s’ha vist gairebé sempre que ha jugat d’inici, i és que, dels 7 gols que ha marcat, només un, el que va fer a casa contra l’Hèrcules (2-0), ha arribat sortint des de la banqueta. Aquella diana va arribar en una acció similar a la del gol d’Andzouana a Cornellà, i és que Joel va anar fins a l’àrea rival a pressionar el porter visitant per posar la punta de bota i beneficiar-se del rebot. “A cada pilota hi vaig com si fos l’última i ho dono tot fins al final perquè crec que així, treballant al màxim, tindràs més possibilitats d’arribar a dalt i seguir creixent”, explica Joel, com una mostra de com ha madurat en les últimes temporades respecte al davanter molt més posicional i rematador que es podia veure jugant al juvenil A fa dues temporades.
A BON RITME
LES REACCIONS DE JOEL ARIMANY
Publicat a
Notícies
Dissabte,27 abril 2024