Canvi de sentit

Pimienta, que havia decidit apostar pel mateix onze que a Almeria només substituint el sancionat Rivera per Galarreta, va moure la banqueta en la mitja part. Abel Ruiz, tocat durant tot el primer temps per culpa d’un cop a la cama, va deixar pas a Marqués, que seria el gran protagonisme del segon temps.

El davanter va disposar de dues bones oportunitats després de la represa, en uns quaranta-cinc minuts marcats per l’empenta del Barça B. Garai havia confiat en un equip amb diversos jugadors que no havien tingut gaire continuïtat en l’onze en les darreres jornades, com ara Máyor, d’extrem esquerre o Vítor Silva, i l’equip físicament ho va notar en la part ofensiva. La conservació de pilota havia d’arribar a través de passades llargues a Yoda, un oxímoron atesa la voluntat de l’extrem cedit pel Getafe de buscar la porteria contrària des de qualsevol part del camp. Amb això, el Barça B va despertar i Carles Pérez (50’) va inaugurar el capítol d’ocasions blaugrana que no s’havia tornat a obrir des del minut 5 de partit. Però si el Reus estarà a segona A el curs vinent, a diferència del Barça, és perquè en els moments que pitjor ho passa és capaç de tapar-se amb eficiència. I quan no és la defensa, Edgar Badia aixeca un mur infranquejable. L’exporter de l’Espanyol primer va veure com Marqués rematava molt desviat però molt a prop seu tot i que, encara més a prop va rematar Aleñá amb el cap i aquí van emergir els seus reflexos per evitar el gol blaugrana. Més tard, la seva col·locació va impedir que Ballou, també amb el cap, signés el gol de l’empat tot i que l’ocasió més interessant va ser obra de Marqués, anticipant-se dins l’àrea a una centrada de Palencia i deixant que la diferència entre el gol i el no-gol, entre la vida i la mort, fos qüestió de centímetres.