Que els equips que hi ha per sota no guanyin i que la temporada s’acabi com més aviat millor. A aquestes dues premisses s’agafa un Nàstic que, després de dos canvis d’entrenador i d’uns quants reforços d’hivern, és plenament conscient que la mala temporada ja no es reconduirà i que només queda resar per assegurar una salvació que ahir hauria quedat encarrilada en cas de victòria. Les derrotes, dissabte, dels dos equips en zona de descens que no han baixat, el Còrdova i el Barça B, pintaven un bon panorama, però el Nàstic, en un partit molt fluix, va ser incapaç d’aprofitar-ho, i el pou es manté a quatre punts.

No es pot descartar, però, un últim moviment, ja que el tercer tècnic del curs, Nano Rivas, va quedar molt tocat pel partit. Se la va jugar amb una alineació sorprenent, i no li va sortir bé. Va situar en el doble pivot Matilla, que feia tres mesos que no jugava, i Gaztañaga, deixant Fali i Javi Márquez a la banqueta. A més, va col·locar el lateral Abraham com a interior i Uche, inèdit últimament, en atac amb Barreiro. Enmig de la mala maror d’aficionats i directius que regnava després del partit al Nou Estadi, ningú no va assegurar que Rivas acabi el curs i el partit de Sevilla, on diumenge el Nàstic està obligat a vèncer, serà decisiu per al seu futur.

Un gol ridícul

L’Osasuna va guanyar perquè va aprofitar dues errades greus de la defensa grana. En el 0-1, César Arzo i Javi Jiménez van fallar en la intercepció d’una centrada des de la banda esquerra de Quique, i van permetre que Rober Ibáñez, sol al segon pal, controlés la pilota i batés Dimitrievski (30’). I el 0-2 va ser entre surrealista i ridícul: en ple atac de l’Osasuna, l’assistent va aixecar el banderí i tots els jugadors es van aturar. Xisco, quan ja girava cua, es va adonar que l’àrbitre no havia xiulat –no hi havia hagut fora de joc– i es va reactivar per empènyer la pilota d’esperó a dins la porteria, entre la passivitat absoluta dels jugadors locals, sobretot de Dimitrievski.

El Nàstic, que no havia començat malament, dinàmic i buscant la banda de Javi Jiménez i Abraham, la mobilitat d’Uche i el cap de Barreiro, per bé que sense bones ocasions, es va apagar amb el 0-1 i es va ensorrar amb el 0-2. Ho havia apostat tot a començar amb força i marcar aviat, i la segona part se li va fer eterna, sense cap pla ni esma. L’afició no va trigar a abandonar el camp i a mostrar la disconformitat amb un equip sense ànima i un projecte molt tocat.