Al seu perfil de Twitter no hi ha una rastre d’una pilota de futbol. Hi ha una foto amb una pilota medicinal i una altra amb el seu nebot. Recuperació i família. Les lliçons de vida sobren per a David Toro (Sant Boi de Llobregat, 1992). No hi ha ningú que aquesta temporada ho hagi passat tan malament, en el pitjor procés de lesió que qualsevol jugador pot tenir: no saber de què està lesionat. Tot l’hivern batallant contra una lesió fantasma fins que el doctor Díaz li va trobar una hèrnia inguinal de la qual es va operar i s’ha recuperat recentment. Ara mira enrere entre llàgrimes, però el conte té un final feliç. Tres gols en els últims tres partits, cadascun més decisiu que l’anterior. Toro ha colpejat contra el Cerdanyola, el Castelldefels, i diumenge passat va donar avantatge al seu equip contra el Mar Menor en l’anada dels quarts de final (1-0) de la fase d’ascens. La renovació, signada ahir, se l’ha guanyat a pols.