Des de la seva arribada l’estiu passat al filial blanc-i-blau, Carlos Castro (Sevilla, 17/12/1974) ha tingut molt clar que el seu lloc era al costat de David Gallego. Tot i això, la destitució de Quique Sánchez Flores del primer equip i l’ascens del tècnic del filial van obligar Castro a fer un pas endavant en les setmanes prèvies a la promoció d’ascens i assumir el rol de primer entrenador tot i saber que Gallego continuava sent el capità de la nau. “El més important era que els futbolistes s’acostumessin a tenir-me com a mister. Sempre que hi ha un canvi d’entrenador es necessita un temps d’adaptació, però tot es va fer força ràpid i els jugadors van respondre molt bé”, explica Castro, que va agafar les regnes amb l’equip ja campió però amb el play-off d’ascens a tocar.

La missió no era senzilla, ni el moment el més adequat. Amb la lliga acabada de conquerir, el perill de descompressió era evident en un equip que necessitava, però, mantenir la competitivitat per arribar en el millor estat possible a la promoció d’ascens. “La nostra premissa era intentar per tots els mitjans que l’equip mantingués la competitivitat. És molt delicat abaixar el nivell perquè després costa recuperar-lo, però crec que nosaltres vam arribar en el nostre millor nivell al play-off, com va quedar ratificat en l’eliminatòria contra el Compostel·la”, diu el tècnic blanc-i-blau, que confessa que la clau va ser tocar el mínim possible: “Coneixia la dinàmica del grup i hem seguit amb la mateixa metodologia quant al tema tàctic i d’entrenaments. Les decisions del dia a dia les havia de prendre jo, és clar, però parlàvem cada dia amb el David sobre com vèiem el grup i sobre els plantejaments dels partits.”