El més important és que el club ha mostrat molta confiança en mi renovant per dues temporades i això em fa sentir molt orgullós i satisfet de continuar al lloc on sempre he volgut estar. Tinc ganes de demostrar que ho puc fer bé i puc formar jugadors perquè arribin a dalt de tot.

En cap moment vaig veure que fos una possibilitat real. Tinc un projecte entre mans que em motiva molt com és el filial de tot un Girona. El meu desig és fer-ho molt i molt bé aquests dos anys al Peralada.

Tothom m’ho pregunta però no tinc cap mirada al futur. Miro el que depèn de mi, que és estar al filial i fer-ho bé. Tots volem progressar i ser ambiciosos i ja veurem què passa en el futur, però ara el filial és el que em motiva, el que m’agrada i el que s’ajusta al meu potencial d’ara.

La veritat és que estem molt contents pel que hem aconseguit perquè té molt de mèrit, però tot és dels jugadors, que han estat a un nivell espectacular en tot moment. Hem aconseguit remuntar la situació en què ens trobàvem i arribar a aquesta novena posició que deixa el prestigi del club molt amunt.

Quan arribes a un equip fas una anàlisi i t’entrevistes amb jugadors i de seguida vaig tenir la sensació que les coses podien anar molt bé. La predisposició dels jugadors ho ha posat molt fàcil. La categoria és dificilíssima, però creia en la plantilla i el talent dels jugadors. Després hem treballat molt i les coses han sortit de cara; hem aconseguit guanyar partits i formar jugadors, que és una de les grans motivacions d’un filial.

Hem de ser realistes i és molt difícil ser líders després de 19 jornades, sobretot tenint en compte la situació que l’equip tenia al gener quan ningú es podia imaginar això. Hem comprovat que si tens fe en una cosa i tens matèria primera tot es pot aconseguir.

Hem intentat primer dotar l’equip de la solidesa defensiva necessària per agafar confiança. Entenc que psicològicament és vital estar preparats per a un partit on passen moltes coses i els partits canvien sovint de direcció. Necessites certa estabilitat per poder competir bé i és necessari rebre poques ocasions perquè la confiança dels jugadors no disminueixi. Concedir molt poc als rivals ens ha permès créixer. El futbol més o menys vistós? Fas el que necessites quan ho necessites pensant que has de guanyar.

Hi ha hagut molta feina, molt desgast físic i molta qualitat per saber com s’ha de defensar en totes les situacions. Els jugadors ho han interpretat molt bé i han arribat a gaudir deixant la porteria a zero. Tot i així necessites adaptar-te i l’equip ha estat camaleònic per ser capaç de jugar quan havia de jugar i de defensar quan havia de defensar. Els jugadors han acabat tenint la sensació que quan jugaven un partit gaudien perquè controlaven el que passava.

Entenc que sí perquè a fora trobes camps més grans que permeten més joc. Les condicions del nostre camp ens han condicionat molt però hem intentat ser llestos i fer el que ens acostava més a guanyar. Fora de casa hem fet partits molt bons de combinació. Hem anat a jugar a futbol de la millor manera al camp del Vila-real i en molts altres grans escenaris.

La temporada marcarà si ha beneficiat o no. És poca cosa perquè l’estadi està limitat per les infraestructures del costat, però cada metre és positiu i tenia moltes ganes que es pogués fer perquè al final nosaltres hem de formar jugadors per arribar a jugar en camps grans i no té cap sentit fer-ho en un camp petit. El Peralada ha posat moltes facilitats per fer realitat aquest desig i estic molt content.

Des de la secretaria tècnica s’està fent molta feina i s’estan mirant molts jugadors i tenint converses, però no hi ha res tancat. Es va amb cautela perquè hem d’encertar i portar els millors jugadors possibles perquè la categoria serà molt dura i hem de mirar de reforçar-nos tot el que puguem.

El nostre principal objectiu és que els jugadors comprenguin el joc, que millorin tots els aspectes que han de polir per arribar al futbol professional i que agafin experiència i minuts. Per la nostra condició de filial aquest és el nostre màxim objectiu i després òbviament hem de sumar 45 punts per salvar-nos esportivament.

Sabem que ens passarà. No és el mateix entrenar un equip normal que un filial i els entrenadors hem d’estar preparats perquè passin aquestes coses. Ja veurem també quina és la composició de la plantilla el 9 de juliol quan comencem la pretemporada. Començarem amb molts jugadors del juvenil i veurem com ho acabem d’ajustar. Les dues o tres primeres setmanes estarem lluny del que ha de ser l’equip, però entenem que la prioritat és que el primer equip estigui bé.