No em limito únicament a l’etapa de president, perquè hi vaig estar dos anys i mig. El més positiu és que, després de tot el que va passar, es va deixar el club en bones mans i ara és a primera. Estic satisfet que, amb tot el que va passar, que no va ser poc, es deixés el club a punt per fer el salt a primera.

Va ser una etapa delicada. No només la de la presidència, sinó des del gener. S’hi va ajuntar el procés de venda, el fet que els jugadors no cobraven, que s’havia de sortir del concurs de creditors, que esportivament s’anava molt bé i això també generava una pressió... Tot plegat va fer que fossin mesos moguts.

Fins hores abans, no va estar solucionat. Hi va haver una sèrie de circumstàncies que ho van complicar. Va coincidir amb el procés de venda del club i la situació de Josep Delgado. I el que s’hauria pogut solucionar més fàcilment va quedar bloquejat per interessos en ple procés de venda.

Sí, és clar. L’únic objectiu que teníem era salvar el club. Però, des del moment que vam saber qui hi havia al darrere, vam estar més tranquils. Tot i que hi havia una altra via en el procés de venda, es va prioritzar el que era millor per al club.

Tothom diu el mateix. Les segones temporades solen ser més dures. I aquí hi sumem el canvi d’entrenador, que la lògica diu que hauria de dur implicat també un canvi de sistema. Veurem com reacciona l’equip. Si s’aconsegueix mantenir la base de la plantilla, ja serà un pas.

Crec que el canvi d’entrenador era necessari. Més que per Eusebio, perquè ja tocava tancar una etapa.

Cada entrenador té el seu sistema i la seva manera de veure el futbol. Pablo Machín aconseguia contagiar la lluita, l’entrega, el seu ADN. Penso que s’ha de fer una transició. Es pot continuar tenint entrega, però potser d’una altra manera, amb un altre estil. Els resultats han estat boníssims amb Machín, és evident, però pel que fa al joc teníem més limitacions. Això en teoria canviarà, tot i que ja se sap que manen els resultats.

És que patir, s’hauria de patir. El que no és normal és el que hem viscut ara. Tots hem d’estar mentalitzats que això és primera divisió i la realitat diu que tocaria patir. Si podem estar més amunt, fantàstic.

No. La sortida va ser tensa perquè no hi havia sintonia. Continuo anant al camp, però des el meu lloc.

No. No soc una persona que hagi accedit al càrrec per cap aspiració personal concreta. Vaig fer el que considerava que havia de fer i no necessito ni que em convidin a la llotja ni res. Pago la llotja d’empresa.