Girona

El protagonista

Pedro Porro

Recordin el seu nom

Pedro Porro va ser sense cap mena de dubte una de les sensacions del partit que va enfrontar el Girona contra el Valladolid. El futbolista, de 18 anys, va complir el somni de qualsevol nen o noi que decideix dedicar-se exclusivament a la pràctica del futbol. Si bé l’andalús ja va manifestar a través de les xarxes socials que el fet d’estar entre els convocats per al matx d’estrena de l’equip gironí era una recompensa i un somni avançat després del treball i la constància, sortir en el primer onze inicial d’Eusebio com a tècnic del Girona deixa en anècdota qualsevol fet que li hagi passat en la seva precoç carrera esportiva. El de Don Benito devia sentir el pessigolleig habitual que els jugadors més joves descriuen quan debuten o trepitgen un escenari vertiginós per a ells com és un terreny de joc de primera, i davant de milers d’espectadors. Aparentment tranquil, confiat i segur de si mateix, el futbolista va ser un més de la pinya entre la resta de jugadors gironins, que l’animaven durant l’escalfament previ i l’esperonaven tot i que no fes falta motivar-lo encara més del que ho estava. Eusebio Sacristán ja va avançar en la roda premsa prèvia al partit que Porro estava del tot preparat per fer el gran pas en la seva carrera. El tècnic del Girona va admetre que no li havia dit res, més enllà de les correccions tàctiques adients, ja que mentalment afrontava el possible assalt al debut amb naturalitat i plena confiança.

El jove jugador del Peralada va aprofitar a la perfecció els minuts que li brindava Eusebio, que davant l’absència dels laterals com Aday Benítez (sancionat) o Mojica, Planas i Ramalho (lesionats) i el gran rendiment mostrat per Porro, no va dubtar a alinear el jove. Pedro Porro va tocar la primera pilota del partit curiosament amb la mà just en el primer minut de joc. Va ser per fer un servei de banda a l’altura del mig i, de seguida, Montilivi va poder comprovar el repertori més habitual i exquisit del lateral. Les combinacions amb Portu i les centrades constants buscant la rosca i la línia de fons van ser una constant del debutant. En els primers minuts, Porro va topar amb el bloqueig dels defensors, però la insistència i la lluita en la recuperació de la pilota va fer aixecar dels seients els espectadors de Montilivi. De fet, el mateix futbolista va animar i esperonar la graderia de preferent aixecant els punys. Porro va ser descarat i va deixar pocs símptomes de precocitat o tendresa en el seu joc. Segurament el més evident, tot i que en aquest punt inicial de la temporada és un fet recurrent en molts jugadors, el matx se li va fer llarg, a l’andalús, que en una de les últimes jugades va haver d’estirar la cama per evitar que el bessó li pugés. I és que el futbolista, amb el dorsal 29, va córrer per la banda dreta sense parar, tot i que potser amb un protagonisme descendent i menor en la segona part que no pas en la primera.

90
minuts.
Pedro Porro no només va sortir de titular sinó que va completar tots els minuts de l’enfrontament.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)