El Nàstic tornarà avui de Cadis havent encadenat un partit més sense guanyar i una altra jornada en zona de descens. L’empat aconseguit ahir al Carranza, però, deixa unes sensacions reconfortants. El fet que la parròquia grana acabés el partit amb la sensació que la recompensa era curta és un bon senyal. I és que el conjunt que dirigeix José Antonio Gordillo va estar més temps mostrant la cara positiva que no pas la negativa. Només en la primera mitja hora es va veure aquell equip apàtic que preocupa. Va ser llavors quan Álex Fernández va obrir la llauna. Després va aparèixer Luis Suárez, va empatar i es va veure un Nàstic molt més convincent. En el segon temps, de fet, els grana van ser els grans dominadors del partit contra un Cadis estabornit. Llavors va faltar contundència, ja que els tarragonins van generar poques ocasions de perill i les que van tenir no les van aprofitar.

El Cadis, que només ha sumat un punt més que el Nàstic i afrontava el partit com una prova de foc per al seu tècnic, Álvaro Cervera, va saltar a la gespa disposat a cruspir-se el món. I això va aclaparar un equip grana molt afectat per les baixes. Així, els de Gordillo van començar patint de valent. Val a dir, això sí, que Luis Suárez va ser capaç de marcar un gol anul·lat per un qüestionable fora de joc (33’).

Els de casa, en tot cas, van avançar-se gràcies a un penal de Djetei. L’encarregat de transformar-lo va ser Álex Fernández, que no va perdonar. Era el minut 15 i el partit feia una pinta terrible. Aquest cop, però, el Nàstic no es va enfonsar. Ans al contrari. L’equip tarragoní va anar refent-se amb el pas dels minuts i va empatar en el 33 gràcies a un bon gol de Luis Suárez, que va aprofitar una bona assistència de Coris per batre Cifuentes, després d’haver amagat molt bé la pilota davant de la defensa. La rèplica del Cadis va ser un xut ajustat al pal d’Álex Fernández (41’).