El Cadis està en creixement i ja és l’equip dinàmic i perillós dels últims anys, mentre que el Reus fa cada cop més evidents les seves limitacions, protegit per un sistema amb què no se sent còmode. Són dues realitats que van quedar patents ahir al Carranza, on els locals, intensos en la pressió i verticals, van ofegar el Reus, que no va trobar profunditat per fer mal a un rival que va marcar a l’inici de cada part. El segon gol va ser obra de Lekic, que va preferir no fer cap celebració pel seu recent passat en el club reusenc, del qual va sortir a finals d’agost després de ser un dels jugadors no inscrits.

Xavi Bartolo va mantenir la línia de cinc defenses, però la baixa de Ledes li va fer reconfigurar el mig del camp, amb dos pivots –Mario Ortiz i Juan Domínguez– i dos futbolistes de caràcter ofensiu –Alfred i Carbia– a les bandes. El Cadis va començar manant i després d’un parell d’arribades, una centrada de Salvi, prolongada sense voler per Gonzalo Pereira, va ser rematada de cap per Vallejo, impossible per a Edgar Badia (7’). Amb el gol, el Cadis, un equip que està còmode si no té la pilota, esperant, va fer una passa enrere i el Reus va començar a tenir la possessió, però mai no va ser capaç de trobar passades per trencar línies i es va perdre en l’horitzontalitat. El Cadis, amb les idees clares, generava perill per les bandes, com en una centrada de Brian rematada a boca de canó per Lekic, que va topar amb la gran resposta d’Edgar Badia. Les seves aturades van evitar una derrota més àmplia dels roig-i-negres, que van encaixar el segon en l’inici de la segona part, quan el Cadis havia intensificat la pressió al mig del camp. Una pilota recuperada va acabar en el gol d’oportunisme de Lekic, que va convertir en assistència un mal xut de Jairo. Els canvis de Bartolo, que va acabar amb un 4-3-3, no van variar el panorama ni van evitar que, fins al final, hi hagués més ocasions del Cadis salvades per Badia.