Mig trajecte en un terç de lliga
El Girona ha arribat als 20 punts quan encara falten set partits perquè acabi la primera volta i té una projecció de 58 punts a final de curs
Els temors sobre la dificultat del segon any per salvar-se es van fer visibles en els dos primers partits (1 punt de 6), però els d’Eusebio s’han situat ja nou punts per sobre del descens
Tot just s’ha superat el primer terç de lliga, però el Girona ja té més de mitja feina feta. Això, sempre que per salvar-se es necessitin 40 punts, cosa que està per veure, perquè l’Osca i el Rayo Vallecano estan gairebé frenats (7 punts) i l’Athletic, gairebé (11). El conjunt d’Eusebio Sacristán ha aconseguit un coixí de 9 punts respecte al descens que, veient el ritme dels de baix, sembla el matalàs més confortable del món.
Els 20 punts que col·lecciona el Girona –tres més que l’any passat en aquest mateix punt de la lliga– semblaven un impossible després d’una arrencada poc eficient, amb 1 punt de 6 en dos partits a Montilivi. La mala arrencada es va afegir als temors històrics sobre la dificultat del segon any en la categoria i el canvi de timoner que, inicialment, també duia implícit un canvi de sistema.
Eusebio i l’equip, però, van reaccionar amb rapidesa i el Girona va tenir una altra cara a partir de la tercera jornada de lliga i de la primera victòria. El tècnic va tornar al sistema de Machín i l’equip s’hi va trobar més còmode que amb el dibuix amb una defensa de quatre. A partir de la solidesa defensiva, que s’ha extremat en les últimes jornades, i també a partir de l’estat de gràcia absolut de Bounou, l’equip ha anat creixent i ha traspassat el primer terç de lliga amb 20 punts, els mateixos que té un desconegut Real Madrid, que és l’últim equip que ara mateix es classificaria per a Europa. Si els blanc-i-vermells fossin capaços de mantenir aquest ritme fins al final, la projecció és de 58 punts.
Stuani i els carrils
A banda de la solvència de la defensa de tres i del porter, un nom propi emergeix per damunt de tota la resta. Cristhian Stuani està tapant totes les boques que auguraven que l’uruguaià no donaria les prestacions del curs passat (21 gols) en un any postmundial. El davanter, però, ja ha fet quatre doblets i és el pitxitxi tot sol de primera després de tretze jornades, malgrat que ell només ha disputat 11 partits.
Si l’uruguaià és una de les grans notícies de l’arrencada del Girona, els carrils són la creu. La millor notícia és la troballa de Pedro Porro, juvenil el curs passat. Sort, perquè la posició més exigent de la plantilla és la que ha patit més contratemps i la que obligarà el Girona a reforçar-se en aquest mercat d’hivern. Mojica (no ha ni debutat) i Aday es van trencar coll i barres i en tenen per a mesos. I Cárcel té ara feina urgent.
EL PITXITXI
LA CREU DE CASA
KO PER A MESOS
LA PLANTILLA
VISITANT INCÒMODE
LA ZONA TENEBROSA
Els mateixos punts que el Madrid
El Real Madrid va visitar Montilivi en la segona jornada i en va sortir amb un resultat tan contundent com fins i tot enganyós. Perquè, ben analitzat, aquell 1-4, que també va significar el rècord d’assistència a l’estadi gironí (13.889 espectadors), es va gestar a partir de dos penals del tot evitables que van permetre la remuntada blanca després que Borja García hagués fet l’1-0 (17’). Muniesa al límit de la primera part (39’) i Pere Pons en l’inici de la segona (52’) van picar l’ham de Santi Asensio i gràcies a la fiabilitat des dels onze metres de Sergio Ramos i Benzema, els blancs van passar de l’1-0 a l’1-2 fent ben poca cosa. Després ja sí, el Madrid va arrodonir la feina amb dos gols més i va sortir de Montilivi amb 6 punts, cinc més que el Girona. Aquest, però, ha estat el màxim avantatge dels blancs respecte als blanc-i-vermells. Amb el pas de les jornades, els d’Eusebio han anat menjant terreny a l’equip que ara prepara Solari i el cap de setmana passat es va situar amb els mateixos punts (20) i la mateixa diferència de gols (+1) , després de 13 jornades.
L’únic equip invicte a domicili
Crida l’atenció que l’únic 0 en el caseller de derrotes en la classificació de visitant no sigui per a un dels grans de la lliga, sinó per al Girona. L’equip d’Eusebio no ha doblegat el genoll lluny de Montilivi i això que ha visitat ja escenaris d’impacte com el Camp Nou (2-2) o Mestalla (0-1), on Bounou va fer possiblement la millor actuació que s’ha vist aquesta temporada a primera divisió. Els blanc-i-vermells també s’han endut la victòria de l’estadi de la Ceràmica (0-1) i del RCDE Stadium (1-3), on l’Espanyol defensava una ratxa immaculada de victòries (15 punts de 15). Els gironins també han sucat a l’Alcoraz (1-1) –el desplaçament que més regust amarg ha deixat, ja que el triomf semblava molt a l’abast– i a Anoeta (0-0), que precisament va ser l’escenari de l’última derrota en un partit de lliga dels gironins. Des d’aquell 5-0 que van patir els de Machín el 8 d’abril –avui fa 234 dies–, que els gironins no perden a camp contrari en lliga. El curs passat el van tancar amb dues victòries i un empat i aquesta temporada ha arrencat amb tres triomfs i tres empats (i un 1-1 en la copa).
Publicat a
Notícies
Divendres,26 abril 2024