El compromís d’Àlex Granell amb el Girona és indubtable des de fa temps i ahir, contra l’Atlético, el cos tècnic, l’afició i el club van tenir una mostra més de la seva capacitat d’adaptació i sacrifici pel bé de l’equip. En un moment de la temporada en què les lesions estan castigant el Girona i particularment els jugadors que ocupen les posicions defensives de la banda esquerra, Eusebio tenia la necessitat de trobar un perfil amb capacitat per eixugar el potencial ofensiu de l’Atlético de Madrid i també castigar amb cavalcades per la banda el conjunt colchonero. L’entrenador de La Seca ho va tenir clar i per al partit d’ahir a la tarda va muntar un engranatge que va funcionar a la perfecció.

L’escollit per actuar de carriler en absència dels lesionats Mojica, Aday, Planas i Muniesa va ser Àlex Granell, i el gironí va complir la feina que se li va encomanar. En defensa, es va mostrar caut, i conscient que al davant hi tenia homes molt ràpids i de qualitat, va mesurar molt bé les excursions cap endavant i també la distància amb l’atacant quan la situació del partit el portava cap a l’un contra un. De fet, en la primera jugada ofensiva del partit ja va saber frenar Arias, una acció que ben segur que li va donar més confiança. En la funció atacant és on Eusebio va fer servir més la pissarra. I és que si en defensa Granell es col·locava clarament al carril esquerre, en atac i en diverses ocasions, sobretot en la primera part, mutava com si fos un camaleó i era capaç d’enganxar-se més al mig, recordant el gran migcampista que és. Aquest moviment deixava tota la banda per a Patrick Roberts, que ahir situat a l’esquerra va ser dels que més van brillar. En la vessant ofensiva, Granell va destacar amb un parell de xuts llunyans i sobretot amb el llançament d’una falta des de la frontal que va anar a fora vorejant el pal.