Patiment inicial

La primera part de Pedro Porro va ser complicada per al jove futbolista. Amb dos punyals al davant com Vinícius i Marcelo, el carriler gironí va estar molt lligat en curt durant els primers 45 minuts, i aquesta situació li va passar factura. La perla brasilera del conjunt madrileny el va fer anar de corcoll en diverses accions i aquest nerviosisme també és va visibilitzar en un malentès entre ell i Iraizoz que va estar a punt de suposar un regal a porteria buida per a Benzema. El temporal ofensiu del Madrid va anar a menys en la segona part, quan els de Solari ja tenien el duel sota el seu control absolut, i els diversos canvis que es van fer des de la banqueta van portar Porro a la mitja punta. En aquest punt va ser quan es va veure el futbolista molt més desinhibit i, sense tanta pressió per guardar la seva porteria, l’extremeny va recordar els temps en què, al juvenil –per tant, el curs passat–, ocupava de manera habitual aquesta posició. Abans, però, el futbolista va fer emmudir Montilivi quan una lluita amb Marcelo va acabar amb una relliscada inesperada i Porro queixant-se de molèsties a la cuixa. Tot va quedar en un ensurt.

Els millors socis al camp

En els últims 22 minuts, Porro va compartir terreny de joc amb dos vells amics, Valery i Pachón, que s’estrenava amb el primer equip. Letals el curs passat al juvenil, la connexió va funcionar a la perfecció en la primera oportunitat que es van trobar: Pachón va conduir a la dreta, i amb bona visió de joc va assistir perquè Porro marqués el seu primer gol amb el primer equip.