Un cor que fa bategar el club

Poca gent al Girona pot saber tan bé el que ha cos­tat arri­bar fins a pri­mera divisió com Pere Pons, i ahir, al ter­reny de joc, ho va dei­xar ben clar. L’acti­tud del de Sant Martí Vell va ser excel·lent –com ja és habi­tual–, i el ren­di­ment i l’apor­tació a l’equip van ser estra­tosfèrics. I és que Pere Pons, així com Àlex Gra­nell, ha mamat blanc-i-ver­mell des de petit, i el seu crei­xe­ment pro­fes­si­o­nal ha anat de bra­cet amb l’evo­lució de l’enti­tat giro­nina. En un moment deli­cat com el que s’havia d’afron­tar ahir, al davant hi feia falta gent amb força, i sense cap mena de dubte Pere Pons va ser el cor que va fer bate­gar un cos que va fun­ci­o­nar a la per­fecció.

Situat en la posició d’inte­rior i amb Dou­glas Luiz a la seva esquena, el Girona s’asse­gu­rava més for­ta­lesa al mig del camp. L’aposta per ser sòlids en aquesta part del ter­reny de joc va fun­ci­o­nar a la per­fecció, i el Sevi­lla en cap moment va acon­se­guir moure la pilota amb como­di­tat. D’altra banda, Pere Pons va ser una peça més d’una pressió alta que va des­con­nec­tar les idees dels fut­bo­lis­tes de Joaquín Caparrós i va per­me­tre recu­pe­rar un munt de pilo­tes en posi­ci­ons favo­ra­bles per enge­gar con­tra­a­tacs.

La prin­ci­pal incògnita de l’aposta per Pere Pons al mig del camp era l’apor­tació ofen­siva que podia ofe­rir. Després d’una pri­mera mei­tat en què el seu pro­ta­go­nisme es va cen­trar més a escom­brar que a gene­rar, el fut­bo­lista va començar a des­ple­gar un magnífic reper­tori també en atac. I és que, fent gala del moto­ret que té a les cames, amb el pas dels minuts la seva força crei­xia i les seves cur­ses cap a camp con­trari eren més peri­llo­ses. Final­ment, en el minut 62, Pere Pons mar­xava a l’aven­tura del con­tra­a­tac amb Stu­ani i Portu de com­panys, i ja a l’àrea petita, amb tota la sang freda del món, sor­pre­nia tot­hom amb una última pas­sada de la mort a escas­sos metres de la línia de gol perquè Portu marqués l’1-0, fes embo­gir Mon­ti­livi i també donés oxi­gen a un club que en l’última set­mana s’ofe­gava en el des­cens. “Portu diri­gia el con­tra­a­tac, he inten­tat arros­se­gar un cen­tral per dei­xar Stu­ani sol, i final­ment la pilota m’ha arri­bat. He vist com tots els defen­ses es tira­ven a terra per tapar el meu xut i he pogut fer la pas­sada perquè Portu rematés sol”, des­cri­via un dels pro­ta­go­nis­tes de l’acció. Amb el públic ja a la but­xaca, el de Sant Martí Vell encara va tenir temps per tor­nar a fer una acció d’aque­lles que només poden aca­bar amb el públic entre­gat: va robar la pilota a la pròpia àrea, la va con­duir fins a tres quarts del camp rival i, després d’ento­mar un munt de pata­ca­des, va ser capaç de cedir-la al com­pany quan ja era a terra. La reacció de Mon­ti­livi va ser core­jar el nom de Pere. Perquè a la gra­de­ria de l’estadi elo­gien qui fa gols, però també tenen molt clar qui és el cor d’aquest Girona. Un fut­bo­lista que ahir va fer tota una exhi­bició.