Girona

eusebio sacristán

exentrenador Girona

“Res feia pensar que fos alarmant”

Eusebio Sacristán tanca l’etapa a Montilivi sense haver acabat d’assimilar encara un descens que no imaginava malgrat la caiguda lliure de l’equip

“Amb pena i dolor” pel desenllaç, el tècnic destaca la facilitat amb què el Girona l’ha deixat treballar

Encara no se n’acaba d’avenir. Tot i que la caiguda del Girona era pronunciada des de feia moltes setmanes, Eusebio Sacristán estava convençut que se n’acabarien sortint. “Encara estic en procés d’assimilar el que he viscut. És un moment trist perquè acabo una relació que mai vaig pensar que tindria aquest final. En tot el trajecte, sempre he confiat a assolir l’objectiu perquè els inputs al voltant de l’equip i del club eren molt positius”, explicava l’entrenador, acompanyat del president, Delfí Geli, i el director esportiu, Quique Cárcel, en la seva última presència a la sala de premsa de Montilivi com a entrenador del Girona. “Em fa molta pena i molta ràbia perquè crec que aquest club es mereix el millor i estic convençut que tindrà el millor.”

Eusebio marxa sense posar cap trava. Tant ell com el seu equip de col·laboradors –Juan Carlos Andrés i Aitor Unzué, presents ahir, i Gerardo Izaguirre i Onésimo, que no hi eren– han renunciat, segons va explicar el club, a l’any de contracte que els quedava. “Crec que tots hem entès que era el millor per les dues parts i no hi ha hagut cap problema”, va explicar Eusebio, interrogat per l’entesa per desfer el lligam. “La meva relació amb el club ha estat de molta confiança, respecte i sinceritat.” El tècnic va destacar i agrair la facilitat amb què ha treballat durant tota la temporada i les mostres de confiança que ha rebut, també en els moments més crítics. “El final ha estat dramàtic, però tot el camí ha estat bonic. Vull donar les gràcies a tothom.” El tècnic, a més d’agrair la confiança a Quique Cárcel i als propietaris del club, va citar la plantilla i el seu capità, Àlex Granell, l’únic futbolista present ahir al migdia a la sala de premsa: “És l’exemple clar i el representant ideal del que és aquesta plantilla. Amb un compromís, un respecte i una actitud pel treball enormes. Els desitjo el millor i que ho tornin a intentar, perquè mereixen tornar a estar a l’elit.”

Esperant que caigués

Un cop fets els agraïments, bona part de les preguntes a Eusebio van girar entorn de la caiguda lliure de l’equip en la recta final que l’han acabat condemnant al descens. L’equip va sortir de Leganés amb 34 punts, abans de fer-ne només 3 en deu jornades. “Allà vam pensar tots que la permanència estava a prop i que cauria. Aquesta sensació és la que hem de revisar. Potser és l’error que hem comès. Hem de ser conscients que fins que no està fet, no s’ha de parar. Ni en treball ni a nivell mental. Tinc una gran responsabilitat en tot el que ha passat.” Eusebio va assegurar que no es veia a venir el desenllaç: “Afrontàvem els partits i ho vèiem a prop. Res ens feia pensar que fos una situació alarmant. Però és cert que van anar passant les jornades, i possiblement la pressió em va tenallar més del compte.”

El tècnic va parlar de falta de “serenor i tranquil·litat.” “En alguns moments clau, ja en partits de màxima transcendència, potser la tensió no m’ha deixat tenir més claredat i determinació”, va explicar sobre els canvis tàctics de les últimes jornades. Tot i ser conscient que ha acabat malament, no està descontent del procés d’alternar els dos esquemes de joc. I nega que el perfil de la plantilla, pensada per a Machín, l’hagi perjudicat: “Si hagués sentit això, que seria conflictiu aplicar les meves idees, no hauria vingut. L’única cosa que volia era enriquir els jugadors i l’equip.” Eusebio no s’ha queixat mai dels pocs fitxatges, tampoc en el seu comiat: “Tot el que hem anat necessitant, ho hem parlat. Enteníem que teníem els recursos necessaris per assolir l’objectiu.”

Tot i el drama, Eusebio ha constatat que a Montilivi s’hi treballa molt bé. “Fins i tot havent viscut les situacions més difícils, aquest club m’ha demostrat que es fan les coses de manera coherent, sensata i amb el criteri que em sembla ideal. Per això entenia que era el club ideal per disfrutar de la professió i ser feliç durant molts anys. Però la vida m’ha dit que no, que no tot és tan ideal.”

“La vèiem a prop i pensàvem que cauria; és l’error comès. Ens marca la caiguda un cop fets 34 punts”
“Ens ha faltat més serenor. En alguns moments clau potser la tensió no m’ha deixat tenir més claredat”
“Ha mostrat una actitud enorme i ha cregut i confiat en mi, que és el més gratificant. Mereix l’elit”
“Es treballa de manera coherent, sensata i amb el criteri ideal. Era un lloc per ser feliç molts anys”

LA CONFUSIÓ FINAL

“Tot el que em transmetia el club era positiu. És un club fantàstic a nivell humà, amb gran compromís”

LA PLANTILLA

Granell fa costat al tècnic, que el posa d’exemple del compromís de la plantilla

AL GIRONA

Com el tècnic, els seus ajudants també deixen el Girona renunciant al contracte
“Encara em costa assimilar el que ha passat. Estava convençut que aconseguiríem l’objectiu”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.