Pressupost condicionat

No hi ha cap dubte que el Girona tindrà un dels pressupostos més elevats de segona A. La compensació pel descens (un mínim de deu milions, però podria arribar als 13 o 14) i els traspassos que es puguin fer a l’estiu poden significar uns ingressos superiors als 30 milions.

Tot serien flors i violes si no fos perquè aquestes compensacions no són gratuïtes, sinó que són una ajuda imprescindible per als clubs que baixen de primera per fer front als contractes que tenen signats. En el Girona, el 80% dels futbolistes estaven lligats com a mínim per al curs 2019/20 (i alguns, per més anys). I malgrat que en els contractes s’estipula una rebaixa en cas de descens, aquesta és d’entre el 30% i el 50%. Seydou Doumbia, que és dels primers, passaria de percebre dos milions (a primera) a percebre’n 1,6 (a segona A). L’ivorià és, ara mateix, la patata més calenta que té el club a sobre perquè, després de l’any que ha fet, difícilment ningú preguntarà per ell. De fet, a l’Sporting de Lisboa encara celebren que el Girona s’interessés per un futbolista que la temporada passada no va ni jugar. Per treure’s de sobre Doumbia, el club de Montilivi gairebé està obligat a oferir-li una indemnització que deixi satisfet el davanter, que ara té la paella pel mànec.

Doumbia no és l’únic problema que té el Girona. La majoria de futbolistes tindran a segona A un contracte molt per sobre de la mitjana de la categoria. Mojica és un altre cas delicat. Si no hi ha la possibilitat de traspàs, l’opció de cedir-lo a un equip de primera per estalviar-se el sou és una possibilitat que solen considerar els clubs que han baixat a segona divisió.

De fet, de la vintena de futbolistes que tenen contracte per al curs vinent (cedits inclosos), només Aday ha expressat la voluntat de quedar-se. La resta, i així ho va reconèixer Quique Cárcel en la seva compareixença la setmana passada, tenen al cap continuar a primera. “Alguns hi acabaran i alguns no”, va comentar. És evident que l’estiu a Montilivi serà complicat. Els futbolistes als quals el Girona voldria retenir per intentar tornar a la màxima categoria són els jugadors que, sobre el paper, tindran més possibilitats de marxar perquè hauran fet un bon any. I viceversa. I tot i que les clàusules han quedat també escapçades en una proporció similar als contractes, hi ha casos que són una bona possibilitat de negoci. La de Porro ha quedat sobre els 25 milions –tot i que el club el vendria per menys– i la de Portu, en deu milions. Bounou podria sortir per uns cinc o sis milions. I la llibertat de Stuani i de Borja García val uns set milions. Més car és Juanpe (encara dobles dígits), als antípodes de Pere Pons (dos) i Granell (un). L’estiu es presenta llarg i també mogut, però el nom del nou entrenador és urgent per començar a edificar el Girona que ve.