La via d’escapament

En la lliga, Iraizoz ha hagut d’esperar a la lesió de Bounou per poder disposar de minuts. La seva primera aparició aquesta temporada no va ser gens fàcil: es va produir en el minut 70 d’un partit que el Girona guanyava per 1-0 contra l’Atlético de Madrid. Iraizoz va haver de saltar al terreny de joc en un moment decisiu del matx, i en l’estona que hi va ser va demostrar agilitat i efectivitat aturant diverses pilotes que haurien suposat l’empat. Una acció desgraciada de Ramalho que va acabar amb un autogol va enfosquir la seva estrena. El debut per la lesió del company de posició li va obrir el període de més continuïtat de tota la temporada, tres partits entre les jornades 14 i 16, en ple mes de desembre. Curiosament, el seu protagonisme al camp va coincidir amb el duel contra l’equip de la seva vida, l’Athletic Club, a San Mamés. Amb la tornada de Bounou un cop superada la lesió, Iraizoz va tornar a la banqueta i, de nou, el cos tècnic només va apostar per ell quan el marroquí no estava al màxim de les seves possibilitats. Aquest fet es va produir en la jornada 26, al camp del Rayo –l’única vegada que ha deixat la porteria a zero–, en la 29 i 30, contra l’Athletic i l’Atlético, i en l’últim partit del curs, al camp de l’Alavés. Amb 559 minuts acumulats en la lliga, les seves xifres individuals són força destacables: Iraizoz ha fet una mitjana de 4,4 aturades per partit, una xifra sensiblement superior a la de Bounou. El rendiment de l’equip amb ell a sota els pals, però, no ha estat gaire bo, ja que tan sols s’ha sumat un empat i una victòria en set actuacions.

Si en la lliga Iraizoz ha viscut en l’ostracisme davant del protagonisme de Bounou, la via d’escapament del porter navarrès ha estat l’aventura del Girona en la copa. A diferència del curs passat, en què van ser eliminats al primer partit, aquest curs el club blanc-i-vermell i també el veterà porter han gaudit de sis enfrontaments molt atractius. Els setzens contra l’Alavés, amb l’anada jugada el 31 d’octubre, van suposar la tornada a la titularitat d’un Iraizoz que no competia des del gener anterior. L’exigència en les següents eliminatòries, contra l’Atlético i el Real Madrid, va ser màxima i, tot i encaixar massa gols, el porter també va aportar el seu granet de sorra a la gesta.

Remant des de la banqueta

Tot i la situació complicada que suposa per a qualsevol professional no disposar de minuts, Iraizoz ha destacat en el tram final de la temporada pel fet de ser dels més actius a l’hora d’intentar animar una plantilla que veia com s’acostava el descens i els resultats positius no arribaven. Aquesta actitud és digna d’elogiar, i el mateix porter va remarcar en el comunicat de comiat que ha patit el descens com ningú. Iraizoz no passarà a la història del Girona per les seves actuacions, però serà recordat com el primer fitxatge en l’elit.