L’energia enyorada
Al principi de curs, el colombià va encadenar un problema muscular amb el trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre i el Girona va quedar-se per tota la temporada sense un futbolista diferencial
Contra pronòstic va arribar al transcendental duel contra el Llevant en què va disputar el tram final
En el discret mercat estival protagonitzat pel Girona fa un any, el de Johan Mojica va ser segurament el moviment més important. El club blanc-i-vermell va invertir cinc milions d’euros per obtenir els serveis d’un lateral esquerre que havia acabat la primera temporada de l’equip gironí a primera divisió erigint-se com un futbolista capital, partint des del carril, incorporant-se contínuament, amb insistència i encert, i sent determinant. Les prestacions ofertes van ser d’un alt nivell, la qual cosa va desembocar a ser convocat per al mundial de Rússia amb Colòmbia, selecció amb la qual va ser titular disputant tots els minuts de tots els partits fins que el combinat cafetero va ser eliminat per penals als vuitens de final contra Anglaterra. El Girona, doncs, s’assegurava un jugador internacional, mundialista i de rendiment garantit i immediat per a la banda esquerra.
Mala pega
Tot plegat, però, es va tòrcer aviat. Només deu dies després de reincorporar-se amb l’equip –va fer-ho més tard que la resta de companys, al mes d’agost, per la seva participació en la cita mundialista– es va trencar; una lesió al tendó del recte de la cuixa dreta va obligar-lo a aturar-se i a perdre’s l’inici de lliga. Van passar dos mesos fins que no es va recuperar i amb la seva reaparició en un amistós a Peralada contra el Tolosa, a mitjan octubre, s’entreveia el retorn del colombià. Res més allunyat de la realitat, el pitjor estava per venir. I és que cinc dies després d’aquell compromís amb el conjunt francès, quan s’albirava Mojica en la convocatòria per al següent duel de lliga, la mala fortuna se li va tornar a posar al davant en un entrenament en què es va fer un trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Intervenció quirúrgica i adeu a la temporada, sense haver jugat ni un minut oficial.
I el fet és que el Girona va trobar molt a faltar l’aportació del dorsal 3 durant tot el curs. L’energia, la desimboltura i el desequilibri de l’esquerrà haurien sumat moltíssim i, a més, també que amb la seva presència s’hauria trobat una estabilitat en la demarcació que no ha existit. Entre les lesions i les decisions tècniques d’Eusebio Sacristán, cap futbolista es va assentar en la posició i fins a vuit jugadors van actuar en el carril esquerre al llarg de la competició. Planas, el seu relleu natural, va passar-se bona part de la campanya arrossegant lesions musculars; Aday Benítez també va tenir una greu lesió al genoll que el va deixar fora dels terrenys de joc més de mig any; Muniesa, un comodí en la part defensiva; Valery, un jove del Peralada que no va tenir continuïtat fins al final; Granell, utilitzat també com a recurs d’emergència en la posició; Raúl García, fitxatge d’hivern que no va acabat de rutllar; i fins i tot Juanpe, en un experiment a Getafe del tècnic que no va funcionar. El vuitè a jugar-hi és Mojica, que després de sis mesos remant va aconseguir rehabilitar el seu genoll per, contra pronòstic, poder estar apte per als últims enfrontaments de la lliga. “Poder ajudar l’equip, ser a la banqueta, en l’escalfament o fins i tot estar al vestidor canviat, a punt, ja és diferent. Tots aquests detalls sumen”, va manifestar el cafetero abans del transcendental partit contra el Llevant a Montilivi, en la penúltima jornada en què el Girona s’ho va jugar tot, a cara i creu, i per al qual ja va estar disponible. “Continuo fent un treball específic, però estic molt il·lusionat i amb molta fam de poder ajudar l’equip. Ho he anat fent en l’aspecte anímic i de presència, però poder jugar em fa molt feliç”, va explicar aleshores el futbolista, que sí que va disputar aquell partit, d’altra banda de fatídic record per a l’entitat i parròquia gironina.
Amb empat en el marcador i la necessitat de victòria blanc-i-vermella, Mojica va entrar al camp, al minut 71, enmig d’una clamorosa ovació i va fer una actuació decent i més tenint en compte que feia més de deu mesos que no jugava un partit oficial, però tot i això no va poder evitar la derrota (1-2) de l’equip, que va acabar condemnat a segona divisió.