Girona

VALERY FERNÀNDEZ

FUTBOLISTA DEL GIRONA FC

“M’he mentalitzat que això no és res i estic animat”

“De seguida vaig saber que era molt greu, però ara ja no és qüestió de menjar-me el cap, sinó d’afrontar el futur amb les màximes garanties”

“Soc positiu: per què no m’hauria de poder estar entrenant ja al gener o al febrer?”

Tinc uns companys que m’han ajudat en tot moment i que són un espectacle. També el cos tècnic i el mèdic, l’afició...

A Valery Fernández Estrada (l’Escala, 23-11-1999) li està tocant viure ara la cara més amarga del fut­bol. El jove fut­bo­lista de 19 anys ja té mol­tes grans dates per a recor­dar, com la del seu debut amb la pri­mera plan­ti­lla del Girona en la copa a Vitòria (31-10-2018) o la de l’estrena a pri­mera, a Mon­ti­livi con­tra l’Atlético (2-12-2018), o la del seu gol al Wanda, on el Girona va asso­lir el sos­tre en la copa amb l’accés als quarts de final (16-1-2019). Però des d’aquest estiu, el fut­bo­lista també male­eix un dia que neces­sita obli­dar com més aviat millor: el 25-7-2019. Aque­lla tarda, al Pride Park de Derby, Valery es va fer una greu lesió al genoll (encre­uats i menisc) i li va caure el món a sobre. De mica en mica, l’esca­lenc va recu­pe­rant els ànims i el som­riure que gai­rebé sem­pre l’acom­pa­nyen.

Ha paït ja el que li va pas­sar? Com es troba?
Sí. Ara ja estic més ani­mat, ja han pas­sat dies que han ser­vit per anar assi­mi­lant-ho tot i per ser cons­ci­ent del que em va pas­sar i per què. Han estat moments com­pli­cats, per a mi i per a la família, però al mateix temps ara estic amb ganes de començar tot aquest procés d’ope­ració i de recu­pe­ració. Men­ta­lit­zat que això no és res i que d’aquí a uns mesos tor­naré estar en ple­ni­tud de con­di­ci­ons.
Avui els seus com­panys han fet una sessió al seu poble, a l’Escala. S’ho ha hagut de mirar de lluny...
És un dia molt espe­cial per a mi. Al final, com a juga­dor del Girona i com a esca­lenc, poder dis­fru­tar d’una jor­nada així al meu poble em fa sen­tir orgullós. És evi­dent que no l’he pogut gau­dir tant com hau­ria vol­gut i que no he pogut estar al camp amb els meus com­panys, però m’ho he pas­sat molt bé. I vull donar les gràcies també al FC l’Escala, que ens deixa unes ins­tal·laci­ons que estan en per­fec­tes con­di­ci­ons, i als molts afi­ci­o­nats que s’han acos­tat al camp.
Quan­tes vega­des li ha pas­sat pel cap la jugada de la lesió?
Mol­tes. Te’n vas a dor­mir i et ve la jugada al cap. Estàs a casa, i també. Però ara ja no és qüestió de men­jar-se el cap. Això és pas­sat i ho he de dei­xar enrere. Pen­sar en posi­tiu i afron­tar el futur amb les màximes garan­ties pos­si­bles
Sí que va veure de seguida que la lesió era greu...
Va ser caure, recol­zar el peu mala­ment, sen­tir la fressa que em va fer el genoll i començar a cri­dar i a regi­rar-me a terra. Em van haver de posar oxi­gen perquè el dolor era molt intens. I en aquell moment ja ets cons­ci­ent de la gra­ve­tat de la lesió. Quan va arri­bar el metge, ja li vaig dir que m’havia fet molt de mal. Després sí que hi havia aque­lla petita espe­rança que els resul­tats de la res­sonància magnètica con­tra­di­gues­sin les sen­sa­ci­ons que jo tenia, però era cons­ci­ent que havia petat fort.
Li ho van dir també en la pri­mera explo­ració que li van fer, pràcti­ca­ment a peu de camp?
Sí. Ja em van dir que havia rebut del menisc i dels encre­uats. Vaig dei­xar el camp ado­lo­rit i molt fotut i pre­o­cu­pat.
Quins són els ter­mi­nis que li han mar­cat?
Ara estic fent mus­cu­lació del quàdri­ceps i després em vaig posant Game Ready per desin­flar una mica el genoll, i quan el doc­tor vegi que la infla­mació ha bai­xat, ales­ho­res serà el moment de pas­sar per la sala d’ope­ra­ci­ons.
Hi ha fut­bo­lis­tes de la plan­ti­lla que han pas­sat prèvia­ment per la seva situ­ació. Què li ha transmès el ves­ti­dor?
Els com­panys que tinc són un espec­ta­cle. Des del pri­mer dia m’han ani­mat i aju­dat en tot el que han pogut. També el cos tècnic, el cos mèdic, l’afició... I tinc la sort, entre come­tes, de poder gau­dir dels con­sells de fut­bo­lis­tes com Mojica i Aday que han pas­sat per aquest procés o un de molt simi­lar, i sí que estic par­lant molt amb ells sobre què puc fer per inten­tar estar a punt al més aviat pos­si­ble.
Es marca una data per a la rea­pa­rició o és allò d’anar dia a dia?
Al començament ho veus tot negre, però ja he dit que ara estic ani­mat i que con­fio molt en mi mateix i en tota la gent que m’envolta. Per què no m’hau­ria d’estar entre­nant al gener o al febrer?
I amb l’equip ins­tal·lat a la zona alta de segona A...
El que estem veient fins ara és molt posi­tiu. Tota la gent que arriba està sumant. La que ja hi era ja la conei­xem i està ren­dint a un alt nivell. I, a més, fal­ten tres o qua­tre peces per aca­bar d’equi­li­brar la plan­ti­lla, i, amb el que tenim i el que vindrà, segur que farem coses impor­tants.
De fet, s’ha dit sense embuts des del pri­mer dia que l’únic objec­tiu és el retorn a pri­mera divisió. No és posar-se d’entrada un excés de pressió?
No. Es l’objec­tiu que ens hem mar­cat tots ple­gats. I la con­fiança a asso­lir-lo es plena.
Al final haurà jugat més par­tits a pri­mera si s’acaba pujant que no pas a segona A o B...
Es curiós. Però signo ara mateix que sigui així i que el curs vinent puguem tor­nar a gau­dir tots amb el Girona a la màxima cate­go­ria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)