Girona
VALERY FERNÀNDEZ
FUTBOLISTA DEL GIRONA FC
“M’he mentalitzat que això no és res i estic animat”
“De seguida vaig saber que era molt greu, però ara ja no és qüestió de menjar-me el cap, sinó d’afrontar el futur amb les màximes garanties”
“Soc positiu: per què no m’hauria de poder estar entrenant ja al gener o al febrer?”
Tinc uns companys que m’han ajudat en tot moment i que són un espectacle. També el cos tècnic i el mèdic, l’afició...
A Valery Fernández Estrada (l’Escala, 23-11-1999) li està tocant viure ara la cara més amarga del futbol. El jove futbolista de 19 anys ja té moltes grans dates per a recordar, com la del seu debut amb la primera plantilla del Girona en la copa a Vitòria (31-10-2018) o la de l’estrena a primera, a Montilivi contra l’Atlético (2-12-2018), o la del seu gol al Wanda, on el Girona va assolir el sostre en la copa amb l’accés als quarts de final (16-1-2019). Però des d’aquest estiu, el futbolista també maleeix un dia que necessita oblidar com més aviat millor: el 25-7-2019. Aquella tarda, al Pride Park de Derby, Valery es va fer una greu lesió al genoll (encreuats i menisc) i li va caure el món a sobre. De mica en mica, l’escalenc va recuperant els ànims i el somriure que gairebé sempre l’acompanyen.
Ha paït ja el que li va passar? Com es troba?
Sí. Ara ja estic més animat, ja han passat dies que han servit per anar assimilant-ho tot i per ser conscient del que em va passar i per què. Han estat moments complicats, per a mi i per a la família, però al mateix temps ara estic amb ganes de començar tot aquest procés d’operació i de recuperació. Mentalitzat que això no és res i que d’aquí a uns mesos tornaré estar en plenitud de condicions.
Avui els seus companys han fet una sessió al seu poble, a l’Escala. S’ho ha hagut de mirar de lluny...
És un dia molt especial per a mi. Al final, com a jugador del Girona i com a escalenc, poder disfrutar d’una jornada així al meu poble em fa sentir orgullós. És evident que no l’he pogut gaudir tant com hauria volgut i que no he pogut estar al camp amb els meus companys, però m’ho he passat molt bé. I vull donar les gràcies també al FC l’Escala, que ens deixa unes instal·lacions que estan en perfectes condicions, i als molts aficionats que s’han acostat al camp.
Quantes vegades li ha passat pel cap la jugada de la lesió?
Moltes. Te’n vas a dormir i et ve la jugada al cap. Estàs a casa, i també. Però ara ja no és qüestió de menjar-se el cap. Això és passat i ho he de deixar enrere. Pensar en positiu i afrontar el futur amb les màximes garanties possibles
Sí que va veure de seguida que la lesió era greu...
Va ser caure, recolzar el peu malament, sentir la fressa que em va fer el genoll i començar a cridar i a regirar-me a terra. Em van haver de posar oxigen perquè el dolor era molt intens. I en aquell moment ja ets conscient de la gravetat de la lesió. Quan va arribar el metge, ja li vaig dir que m’havia fet molt de mal. Després sí que hi havia aquella petita esperança que els resultats de la ressonància magnètica contradiguessin les sensacions que jo tenia, però era conscient que havia petat fort.
Li ho van dir també en la primera exploració que li van fer, pràcticament a peu de camp?
Sí. Ja em van dir que havia rebut del menisc i dels encreuats. Vaig deixar el camp adolorit i molt fotut i preocupat.
Quins són els terminis que li han marcat?
Ara estic fent musculació del quàdriceps i després em vaig posant Game Ready per desinflar una mica el genoll, i quan el doctor vegi que la inflamació ha baixat, aleshores serà el moment de passar per la sala d’operacions.
Hi ha futbolistes de la plantilla que han passat prèviament per la seva situació. Què li ha transmès el vestidor?
Els companys que tinc són un espectacle. Des del primer dia m’han animat i ajudat en tot el que han pogut. També el cos tècnic, el cos mèdic, l’afició... I tinc la sort, entre cometes, de poder gaudir dels consells de futbolistes com Mojica i Aday que han passat per aquest procés o un de molt similar, i sí que estic parlant molt amb ells sobre què puc fer per intentar estar a punt al més aviat possible.
Es marca una data per a la reaparició o és allò d’anar dia a dia?
Al començament ho veus tot negre, però ja he dit que ara estic animat i que confio molt en mi mateix i en tota la gent que m’envolta. Per què no m’hauria d’estar entrenant al gener o al febrer?
I amb l’equip instal·lat a la zona alta de segona A...
El que estem veient fins ara és molt positiu. Tota la gent que arriba està sumant. La que ja hi era ja la coneixem i està rendint a un alt nivell. I, a més, falten tres o quatre peces per acabar d’equilibrar la plantilla, i, amb el que tenim i el que vindrà, segur que farem coses importants.
De fet, s’ha dit sense embuts des del primer dia que l’únic objectiu és el retorn a primera divisió. No és posar-se d’entrada un excés de pressió?
No. Es l’objectiu que ens hem marcat tots plegats. I la confiança a assolir-lo es plena.
Al final haurà jugat més partits a primera si s’acaba pujant que no pas a segona A o B...
Es curiós. Però signo ara mateix que sigui així i que el curs vinent puguem tornar a gaudir tots amb el Girona a la màxima categoria.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,16 novembre 2024