Només hi ha un inici pitjor del Girona des que milita a la LFP, i s’hi hauria de posar un asterisc, perquè en la temporada 2011/12, aquell 0 de 6 (Celta, 2-0 i Elx, 1-4) és un pèl fictici ja que la jornada 1 es va acabar jugant a l’octubre per una vaga de futbolistes. Cronològicament, el balanç dels dos primers partits del Girona aquella temporada va ser un 1 de 6 (Elx, 1-4 i Almeria, 2-2), el mateix que l’actual.

Dues jornades, però, no són en absolut un termòmetre fiable en una lliga on encara queden 120 punts per disputar-se. L’Osasuna, que va pujar amb 8 punts més que el segon i 13 punts més que el tercer, també va superar la jornada 2 amb un punt de sis possibles (derrota a Mallorca, 1-0; i empat a casa contra l’Elx, 1-1).

Sí que és cert, però, que quan el Girona ha arrencat amb dubtes ha acabat patint.El curs 2009/10 (1 de 6) va ser aquell que va acabar amb l’agònica salvació en l’afegit del penal de Kiko Ratón; en l’esmentada temporada 2011/12, els gironins van haver de remar molt en les deu últimes jornades per eixugar un desavantatge important de punts; i el curs passat (també un 1 de 6), el conte va acabar amb el descens tot i que el problema no va ser ni molt menys el començament, sinó el final (nou derrotes en els deu últims partits).

El Girona té tres inicis immaculats, que tampoc no van ser garantia de res. En l’any del debut a segona A, la inèrcia de l’ascens es va mantenir gairebé tot l’any. I el curs 2013/14, el 6 de 6 va ser molt enganyós perquè el Girona va patir el que no està escrit. No ho va ser, d’enganyós, el 6 de 6 de la temporada 2014/15, però els 82 punts que va acabar sumant l’equip no van donar l’ascens directe. L’any de l’ascens a primera, el Girona va arrencar amb 4 punts dels primers sis.

Els mals resultats del Girona en l’arrencada posaran més pressió a l’equip en els dos partits seguits que afrontarà com a local contra dos candidats a l’ascens: el Màlaga, que va baixar fa dos anys; i el Rayo Vallecano, descendit el passat estiu, com el Girona.