Girona

Ara toca fer-ho a fora

Després d’haver agafat la mida a Montilivi, els d’Unzué afronten avui un duel de molta exigència al Carranza amb l’obligació de millorar el nivell exhibit en l’única sortida, a Albacete

El líder (12 de 12) està tocat per una vareta (ha sumat la meitat dels punts en l’afegit), però el Girona també està agafant velocitat de creuer

Amb un límit salarial estratosfèric, poques excuses valen. I per molta exigència que tinguin els dos partits seguits a fora en tres dies (Cadis i Almeria), al Girona se li ha de demanar el mateix que es demana al Barça i al Madrid en cada partit: que guanyi. De fet, el llistó se l’ha posat molt amunt el mateix Girona airejant des del minut 1 que l’únic objectiu és l’ascens. Qualsevol altre discurs, veient el cost de la plantilla, no s’entendria.

Farà bé, però, l’equip de Juan Carlos Unzué de mantenir el nivell exhibit en l’últim partit a casa contra el Rayo Vallecano. Això sol ja porta implícit millorar notablement les prestacions de l’únic desplaçament fins ara, a Albacete, on a pesar del VAR (impresentable actuació davant la moviola d’Ocón Arraiz, a qui avui el Girona patirà directament sobre la gespa), l’equip blanc-i-vermell segurament no va fer prou mèrits per passar per sobre del rival, va jugar massa atemorit i va acabar amb la cua entre les cames per un autogol.

Puntuar, imperatiu

Tot i que la segona A és més llarga que un dia sense pa, el Girona ha d’aprofitar la doble sortida a terres andaluses per donar un cop sobre la taula. Perdre avui al Carranza implicaria d’entrada allunyar-se a vuit punts del líder i probablement a cinc dels llocs d’ascens directe, perquè difícilment el Saragossa, el Fuenlabrada o l’Almeria no guanyaran. El triomf, en canvi, garanteix acostar-se a dos punts del Cadis i probablement a només tres del lideratge, i carregar-se de moral i arguments per jugar dimarts als Jocs del Mediterrani. Per guanyar, però, el Girona haurà de fer una cosa que mai no ha fet al Carranza: marcar. Fins ara, en les dues visites, hi ha arrencat un empat sense gols (2016/17) i hi va perdre per 2-0 (2009/10).

L’onze i el dibuix

La baixa de Marc Gual, titular els quatre primers partits, obre el ventall de candidats a l’onze. Si Unzué opta pel mateix perfil, Jonathan Soriano és una opció. Si el tècnic vol un extrem més pur, l’exfutbolista del Cadis Jairo és candidat. Amb un canvi de dibuix i més mitjapuntes, Samu Saiz i Jozabed serien alternatives. No es preveu que el tècnic faci una gran sacsejada després del 6 de 6 que el Girona ha assolit a Montilivi, però per repetir-ho a fora els gironins hauran d’estar molt fins ja que el Cadis està en un estat de gràcia absolut i l’Almeria també s’hi acosta. I tots dos estan en el selecte grup (només sis equips) d’invictes.

A 5 PUNTS DEL LÍDER

Només el triomf mantindria el Girona en ‘play-off’ i l’acostaria als llocs d’ascens

L’ONZE I EL DIBUIX

No diferirà del dels dos darrers partits, però la incògnita és saber el relleu de Gual

EL CARRANZA

Els gironins només hi han jugat dos cops, amb un empat i una derrota
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.