Anduva viurà dimecres una cita majúscula, perquè el Mirandés té l’oportunitat històrica d’accedir a la final de copa si és capaç de remuntar el 2-1 advers contra la Real Sociedad en l’anada de les semifinals. Al mateix escenari, i només tres dies abans, el Girona té una bona prova per confirmar la seva línia ascendent. Miranda somia la copa i el Girona faria bé d’aprofitar el context per endur-se tres punts més, conscient que per reforçar les expectatives de ser a temps de lluitar per l’ascens directe, l’acceleració ha de ser contundent i sense pausa. El pas endavant és evident, tant en resultats com en sensacions, però qualsevol frenada penalitzarà.

L’èxit en la copa ha condicionat la trajectòria del Mirandés, que aquest migdia haurà de saber gestionar els esforços i la conjugació de les dues competicions. No és fàcil que els jugadors d’Andoni Iraola s’aïllin mentalment de la cita de tanta transcendència que tenen contra la Real Sociedad. I a més del cap, s’ha de tenir en compte les cames, perquè el Mirandés acumula molt més desgast. En l’últim mes, ha jugat quatre partits més que el Girona, eliminat en els setzens de final de copa pel Vila-real. El Mirandés ha jugat els vuitens i els quarts de copa –a partit únic–, l’anada de les semifinals i, per acabar-ho d’adobar, el partit de lliga que s’havia hagut d’ajornar contra el Saragossa. De fet, tot just viu el primer parèntesi sense partit entre setmana. Iraola ho ha anat gestionant com ha pogut, amb rotacions a la plantilla, però el fet és que el conjunt de Miranda no ha guanyat cap partit de lliga –res a veure amb el rendiment en la copa– en tot el 2020. L’última victòria és el 0-3 amb què va sorprendre el Girona a Montilivi, en la darrera cita abans del parèntesi de Nadal.

El Girona trobarà un rival ferit per l’última derrota –al límit al camp de l’Extremadura, que va convertir un 1-2 en un 3-2–, però que a Anduva és difícil de fer caure. De fet, va perdre el seu primer partit de lliga davant l’afició (1-2 contra el Cadis) i ja no n’ha perdut cap més. Els últims quatre, això sí, són empats, contra el Racing, el Rayo, l’Albacete i el Saragossa.

És clar que el Girona tampoc és cap garantia quan s’allunya de Montilivi. L’equip de Pep Lluís Martí està convençut d’haver trobat la manera de ser més competitiu, però hi ha de donar continuïtat. Després de tres derrotes seguides, va arribar la victòria del punt d’inflexió a Fuenlabrada i l’empat a última hora a Riazor.