A la segona joventut que viu Cristhian Stuani a Girona es fa difícil albirar-li final. L’uruguaià, que va aterrar al club blanc-i-vermell amb 30 anys, ara en fa dos i mig, quan tampoc passava pel millor moment hi ha trobat el seu ecosistema ideal, on està disfrutant més que mai del futbol. Stuani era a Anglaterra, al Middlesbrough, jugant més aviat poc, amb un rol secundari, i arribar a terres gironines va suposar-li un bri d’aire fresc. “Era un equip que tenia molta història per fer, i això m’il·lusionava. Venia a un club nou, a un club humil, però amb un projecte ambiciós i bonic i que a mi em permetia tornar a la lliga espanyola, que és el que desitjava”, va explicar el davanter rememorant el desembarcament a l’entitat, en una entrevista recent a aquest diari, en la qual va reconèixer també que no es pensava oferir un rendiment tan alt: “Confio molt en les meves capacitats i en el que puc fer, però tampoc negaré que el que he fet aquí en tan poc temps era impensable per a tothom, també per a mi”, va manifestar el 7 del Girona.

I és que el nivell mostrat ha estat espectacular; en el primer curs (2017/18) va marcar 21 gols, tots en la lliga; en el segon (2018/19), 20, 19 en la lliga i 1 en la copa, i en el tercer, aquest (2019/20), a segona divisió A, ha superat els registres i ja en suma 23. Uns números que l’han convertit en una peça capital per al Girona, en un ídol a Montilivi, unes xifres que l’han situat en l’òrbita de grans equips d’Europa i que l’han fet entrat en la llegenda del club. Amb 63 dianes és el màxim golejador de la història de l’entitat en el futbol professional, al davant de Jandro Castro (36) i Felipe Sanchón (35) als quals treu ja un marge important, que tot fa indicar que continuarà augmentant. Malgrat tenir 33 anys i anar cap als 34, no fa pinta d’aturar-se i, de fet, està en l’instant més prolífic de la seva carrera, ja que mai havia marcat 23 gols en una temporada, com ja ha fet en aquesta a tres mesos encara d’acabar la competició. D’aquesta manera, el penal que va transformar diumenge al feu del Mirandés va significar sobrepassar la seva millor marca de dianes en una temporada, 22, assolida amb l’Albacete, ara ja fa una dècada jugant també a la divisió de plata durant una campanya 2009/10 en què l’equip castellanomanxec va salvar la categoria en l’última jornada.