Unes mans en l’últim sospir, ignorades per l’àrbitre i a la sala del VAR, hauria pogut donar el triomf. “M’han mostrat la darrera i per mi possiblement és penal. La setmana passada n’hi va haver una i ens va costar l’1-1. Avui, ha decidit no anar ni a veure-la. Tenim la sensació que l’acompanya amb el braç, però potser estic mirant massa pel meu costat”, explicava Pep Lluís Martí, interrogat per si el convencia el VAR: “Em convenç si és per ajudar. El que no em convenç són els cinc minuts d’afegit després de tantes interrupcions. Els comptes no surten. Això no és interpretació”.

La polèmica final, però, no amaga un partit decebedor del Girona. “El partit ha estat condicionat per un joc directe. No hem trobat velocitat en el joc, o si l’hem trobat ha estat en moments molt puntuals”, va reconèixer Martí. “Ja després del nostre gol, ens ha costat més agafar el ritme.” I amb l’1-1, descontrol. “Ens ha costat. Hem estat més espessos perquè el rival no ens ha permès transicions ni robar el seu camp. I quan podíem fer-ho, ens aturaven amb moltes faltes.” Martí va argumentar per què Soriano no havia entrat abans: “Per no perdre la fortalesa al mig del camp. Estàvem arribant, i Soriano feia temps que no jugava”. I d’Alcalá, va dir: “Tenia més ritme que Ignasi Miquel. Els errors existeixen i ens ha costat un gol, però tenim més coses per poder fer”. El mallorquí no va voler parlar gaire d’una altra oportunitat perduda –“quan no guanyes, sempre ho és”– i va intentar justificar les targetes a Samu Saiz i Oliván amb el partit acabat: “A més de jugadors, són persones, i devien sentir amb impotència el penal no xiulat”.