Girona
NÉSTOR SALMERÓN
PREPARADOR FÍSIC DEL GIRONA
“El neguit és quant durarà”
“El treball és molt individualitzat. Ens hem hagut d’adaptar a les peculiaritats de cada futbolista i a l’espai de què disposen”
“L’exigència i la implicació que veiem dels jugadors ens fa ser optimistes”
La rutina és similar a la de La Vinya. Abans de les deu del matí, tothom ha d’estar activat. És una qüestió d’hàbit
Si hi ha un punt de risc amb dos partits en una setmana en un context normal, tornar i fer-ho de seguida seria perillós
Néstor Salmerón Luque (Terrassa, 31-5-1985) va passar per l’Hospitalet (2012-14) i l’Espanyol B (2014-2017) just abans d’arribar al Girona. Sempre treballant en la preparació física del primer equip, va assumir la màxima responsabilitat arran del canvi a la banqueta, amb l’arribada de Pep Lluís Martí i la marxa d’Unzué i el fins aquell moment preparador físic, Iñaki Codiñach. Ara té el repte de liderar el treball diari dels jugadors, cadascú des de casa seva per culpa de la pandèmia del coronavirus.
Els preparadors físics ja solen tenir molta responsabilitat en els entrenaments diaris, però ara deu tenir més feina que mai.
Sí. Intentes tenir-ho controlat més o menys tot, i la primera setmana va ser complicada. A partir d’un treball general, s’havia d’anar mirant cas per cas, jugador per jugador, a veure quines circumstàncies tenia. On estava, si allà on vivia tenia material i quin espai tenia per poder-se entrenar. Quan ho vam tenir controlat, ho vam acabar d’organitzar tot per fer plans individualitzats per a cadascú, tenint en compte les seves peculiaritats i l’espai de què disposen.
No tots tenen pati o jardí?
Gairebé tots, però no tots. Però si no poden treballar al pàrquing, per exemple. Per fer treballs de velocitat, gairebé tots o bé tenen espai o poden anar al pàrquing.
No deu tenir res a veure la programació a casa amb la que faria a La Vinya?
No ben bé, perquè no hi ha pilota, però ens centrem en els aspectes purament condicionals. Si hem de fer treballs d’accelerar i desaccelerar, els podem fer perquè no necessitem un espai gaire gran. Allò que seria un entrenament d’espais curts. Si hem de fer treballs amb més velocitat, és clar que als entrenaments els espais són més amplis, però anem buscant solucions. Al pati, al pàrquing o on sigui. I després, treballar la força, tres o quatre dies la setmana.
Coordinen la feina amb el ‘mister’, o ja és només cosa seva?
Jo vaig comentant el treball al mister, però sobretot el suport és entre els altres preparadors físics del club. Un és el responsable de la força, l’altre el dels treballs metabòlics de tronc superior i l’altre de coordinar els jugadors que estan entrant al grup, com per exemple Aday. Dani Villar s’encarrega de força i tronc superior. Oriol Balañà fa el treball més específic amb la readaptació de jugadors. I Dani Sánchez assumeix el treball de força de tronc inferior.
El més complicat és no saber quant s’allargarà el confinament?
Sí, aquest és el neguit que tenim més a dins tots. Quant durarà. Ens reunim dia sí dia no amb el mister i amb els altres membres del cos tècnic. És la incògnita que sempre tens. I quan tornem, què fem? Doblem entrenaments? Al final, arribes a la conclusió que és millor esperar que ens diguin quan podrem tornar, i després ja ho acabarem de decidir. És un neguit, sí.
És un treball molt individualitzat, o es diu “avui toca això” a tots?
És molt individualitzat. Són treballs que ens agradaria que tothom fes, però els hem d’adaptar a cadascú, sobretot per l’espai de què disposen. I, de fet, el repartiment de material es va fer pensant en el que més necessita cada jugador. Hem fet pautes molt individuals de força i de treballs de carrera.
Com ho controlen? Amb els GPS que fan servir habitualment?
No ho podem fer amb els GPS, perquè la bateria dura dos o tres dies i per carregar-los només tenim un dispositiu que serveix per carregar els 25 GPS. Seria l’ideal, però és impossible. Fem una rutina similar a la que tenim a La Vinya. Abans de les deu del matí, els jugadors ens passen el seu estat físic, passem un test de salut, i a partir d’aquí anem parlant amb cadascú, per si té molèsties o qualsevol cosa, i ajustem el treball.
Ningú es deu poder despenjar dient que s’aixecarà tard i ja ho farà al migdia?
No, no. És una rutina, una qüestió d’hàbit. A les deu tothom està operatiu a La Vinya, doncs ara també. Dins d’una situació tan estranya, hem d’intentar com a mínim mantenir un ordre.
El treball a casa està pensat més per no perdre la forma?
Sí. És intentar mantenir les capacitats condicionals al màxim. Que no hi hagi un salt tan gran, que no hagin perdut tant el punt de forma.
Quan tornin, no s’hi podran posar de cop. Quant temps creu que necessitaran per competir?
Aquest és un altre dels temes clau. Anem parlant amb altres preparadors físics sobre això. L’ideal seria que ens donessin uns quinze dies. Però ens haurem d’adaptar al que marquin les competicions. I quan arribi el moment, organitzar el treball en funció dels dies que tinguem.
Es donen suport entre els preparadors físics dels clubs?
Ens coneixem gairebé tots i amb alguns amb qui tens més afinitat et vas trucant, parles de com has plantejat el treball, etc. Tots anem pel mateix camí.
Tornar després de l’aturada i afrontar com a mínim dos partits per setmana no augmentarà el risc de lesions?
Això és claríssim. Si en un context normal, amb la plantilla en estat òptim, quan poses dos partits en una setmana sempre hi ha un puntet de risc, doncs tornar i fer-ho de seguida seria perillós, sí.
A l’estiu pensen en un període de competició que s’ha alterat molt. Un altre repte…
I tant. Arriba un punt que tens gairebé controlat tot el dia a dia, tot el que necessita cada jugador, i amb això se te’n va tot enlaire. Fins ara, però, de l’exigència i el nivell dels jugadors, n’estem molt contents. Amb el feedback que ens generen, els treballs i els vídeos que ens envien, veiem que la implicació dels jugadors és del 100%. Això ens fa ser optimistes i pensar que quan tornem podrem estar a un nivell òptim.
A jugadors com Valery o Aday no els haurà anat tan malament.
Sí, sobretot perquè ja estaven en una fase final. Si t’enxampa en una fase inicial d’una lesió és més complicat, perquè has de tenir un seguiment molt més exhaustiu amb metges i fisioterapeutes, que de cop no el podries fer i aniries una mica a cegues de com evoluciona la lesió. Valery ja estava treballant amb nosaltres i Aday ja feia treball de camp. Ara, a part de Brandon, que és el més fotut, quedaven Aday i Valery.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024