Tots els jugadors tenien ganes de reprendre l’activitat i el contacte amb els companys, però n’hi havia un amb la pressa accentuada. Joaquín Zeballos vivia una història molt particular, perquè s’havia hagut de confinar en un pis tot sol a Girona pocs dies després d’haver arribat de l’Uruguai. Una manera inimaginable de començar, amb 23 anys, la primera aventura lluny del seu país. Presentat el 10 de març a Montilivi, el davanter va tenir temps tot just d’acumular quatre entrenaments amb els seus nous companys abans de l’aturada sobtada. No és estrany que hagi beneït el retorn a l’activitat diària a La Vinya, encara que no sigui amb tota la plantilla junta.

“Per nosaltres, canvia moltíssim. No és el mateix entrenarnos a casa que al camp, i encara més en un esport com el nostre, que estem molt temps junts. Ara estem contents d’estar aquí, compartint hores amb l’equip i entrenant-nos pels objectius als quals em sumo per ajudar a assolir-los”, explica Zeballos. El davanter, fitxat un cop tancada la finestra del mercat d’hivern amb un contracte fins al juny del 2023, va arribar a Montilivi sense prou ritme, perquè no juga cap partit des del 6 de desembre i els últims mesos havia treballat sense equip. I un cop a Girona, el confinament. “Va ser una situació atípica. Va ser dur estar tants dies tancat, sol i lluny de la família en una ciutat nova”, admet. El seu repte va ser, amb les dificultats del context, mirar de posar-se en forma: “Vaig tenir l’objectiu clar d’aprofitar els dies de confinament per entrenar-ne molt, agafar el ritme que no duia de l’Uruguai i poder integrar-me en condicions a l’equip. Em vaig concentrar en això, estar preparat i tan bé com pogués per començar a sumar des del lloc que em toqui.” Teòricament, segons va indicar el director esportiu, Quique Cárcel, durant la seva presentació, Zeballos arribava com una aposta de futur, sense la pressió d’haver d’oferir un rendiment productiu aquesta mateixa temporada. El context, però, ha canviat, entre altres coses perquè el Girona s’ha quedat sense la participació de Brandon Thomas per una greu lesió, ha decidit no cobrir la baixa del mallorquí tot i que LaLiga li ho va autoritzar, i ja havia perdut durant el mercat d’hivern un altre davanter, Marc Gual. Tot plegat alimenta les expectatives de present de Zeballos, tenint en compte, a més, la concentració de partits que hi haurà quan es reprengui la competició.

De moment, el davanter pensa en l’aspecte físic. “El més important en aquest període és agafar el to físic que es perd quan estàs a casa, per més que t’entrenis. El repte principal és aprofitar el temps que tenim fins a l’inici de la competició per agafar el millor to, que pot ser clau”. Tot i acumular poc temps amb els companys, Zeballos veu l’equip motivat. “Estem amb més ganes que mai d’arrencar i assolir els objectius que havien traçat el club i l’equip.” L’uruguaià va veure l’últim partit abans de l’aturada (el Girona-Albacete) des de la graderia. “Vaig veure que és una afició que acompanya molt. Ara no podran venir a Montilivi, però que ens acompanyin des de casa, que nosaltres al camp farem el màxim esforç per assolir l’objectiu i celebrar-ho tots.”