Samu Saiz i Borja García estaven cridats a ser dos dels futbolistes més desequilibrants del Girona a principi de temporada. Els dos madrilenys comparteixen virtuts; talentosos, de ràpida arrencada i molt bon peu, són uns d’aquells jugadors als quals el cap els va més ràpid que a la resta, dels que ho veuen tot abans i que són capaços de marcar diferències a tres quarts de camp, just abans d’on es decideix el futbol. Malgrat tot, però, el conjunt blanc-i-vermell no ha tret profit al llarg del curs del potencial dels dos jugadors, ja que rarament han coincidit a la gespa. De fet, dimecres a Montilivi contra el Numància (2-0) va ser la primera vegada que, amb un gol Samu i una assistència de Borja, van ser determinants per a l’equip jugant tots dos junts.

I és que, fins abans de l’aturada, els dos mitjapuntes no havien tingut pràcticament oportunitat per mesclar. Ha estat després de la represa de la competició, que Pep Lluís Martí s’ha animat a encabir-los a l’onze i donar-los protagonisme a la vegada. Les xifres canten: en 31 jornades, abans del confinament, tots dos junts només havien jugat en 13 enfrontaments; 477 minuts, dels 2.790 totals que s’havien disputat o, el que és el mateix, el Girona només havia jugat un 17% dels minuts amb Samu i Borja al camp. Ara, però, Martí s’ha decantat per un duo inèdit; en els últims tres partits –en el primer després de la represa Samu estava sancionat– han estat titulars i han acumulat 224 minuts plegats. “En aquest moment són dos jugadors que ens donen una oportunitat important per generar més futbol d’atac i, en aquest sentit, tenir més alliberat Stuani”, va indicar Martí. “Tenen personalitat, són capaços d’associar-se, de tenir la pilota, de buscar la porteria contrària i, sobretot, de conduir, dividir i atraure contraris per deixar companys sols”, va explicar l’entrenador.

Ni Unzué primer, ni Martí després els havien acabat de posar plegats, i va ser Samu el damnificat i relegat a un paper més secundari i de revulsiu. “Òbviament, m’agrada participar d’inici i que les coses surtin bé des del començament. El revulsiu és una mica l’apagafocs”, va assegurar Samu en una entrevista a aquest diari. “Qui mana és l’entrenador i la prioritat és el bé de l’equip. Jo em veig compatible no només amb Borja, sinó amb tots els companys”, va expressar el 14 blanc-i-vermell. “Al final és el mister qui haurà de trobar les solucions. Si cada jugador dona el 100%, el problema serà de l’entrenador a l’hora de fer la tria”, va dir Borja també a aquest rotatiu al respecte de la idoneïtat d’estar dos a l’onze. I el mister, doncs, sembla que ha decidit i ha tornat al que, segons va explicar, era la seva idea original, que els dos mitjapuntes estiguessin al camp sempre: “Quan vam arribar, la nostra primera opció era que juguessin junts, però després va arribar la lesió de Samu i vam haver de canviar i vam reordenar l’equip d’una altra manera.”