Reiteració en la impotència
El Girona torna a fracassar a camp contrari i encareix una mica més les expectatives d’acabar bé la temporada
La targeta vermella a Rivera (22’) després de l’1-0 del Màlaga pesa, i un gol anul·lat a Stuani (41’) frustra els gironins, fosos i tristos a partir del 2-0 (50’)
Màlaga 2 Girona 0
GOLS:1-0 (20’) Cifu. 2-0 (50’) Sadiku.ÀRBITRE:Muñiz Ruiz.Targetes grogues:als locals Diego González (43’), Keidi Bare (53’), Cifuentes (82’), Sadiku (84’), Buenacasa (92’) i Benkhemassa (94’); als visitants Granell (43’) i Juanpe (86’).Targetes vermelles:directes al local Adrián (74’) i al visitant Rivera (22’).PÚBLIC:Sense espectadors a la Rosaleda. GIRONA: Riesgo Calavera JuanpeQuan no és un all, és una ceba. El Girona havia de marcar la pauta a segona A i reparteix calma i confiança a equips tant o més necessitats, especialment quan els visita. A La Rosaleda, en el partit número 500 a la LFP, un altre episodi de desesperació i impotència. No hi ha manera que els blanc-i-vermells enllacin un parell d’alegries, i així és impossible afrontar amb optimisme una represa que havia de ser l’assalt a l’objectiu únic del curs i que s’està ennuegant als de Pep Lluís Martí, amb 5 punts de 15 i un sol triomf, l’únic dia que ha estat capaç de marcar un equip cridat a marcar diferències. Avui hi ha un Saragossa-Osca, però el partit que s’ha de mirar el Girona és l’Alcorcón-Rayo. Perquè assegurar el play-off, que semblava posar un llistó massa baix, costarà prou.
Tot al revés
Tal com es posava la jornada, els agosarats fins i tot podien fer els comptes més ambiciosos. Sempre, és clar, que el Girona donés continuïtat a la primera victòria posterior al confinament. El guió va sortir a l’inrevés. I això que la posada en escena era prou prometedora, amb uns bons primers minuts i connexions entre Samu Saiz, Borja García i Stuani. Una passada magistral de Samu va habilitar dins l’àrea Borja, que es va embolicar després del control i va perdonar el 0-1. També Stuani va arribar sol davant del porter, però va fallar una ocasió que va quedar invalidada per fora de joc. El Màlaga, però, va encarrilar el duel en dos minuts. En una pèrdua de Borja al mig del camp, Juanpi va trencar línies, Tete Morente va superar Calavera i Cifu va aparèixer al pal llarg. Els gironins, altre cop, no van saber tallar la conducció d’un rival en un contraatac, amb no tanta gravetat com a Elx, tot i que el record era prou recent per no reincidir-hi. I per si l’1-0 fos poc, Rivera ho va acabar d’espatllar en veure una vermella indiscutible per haver trepitjat Keidi Bare al mig del camp, després d’un control massa llarg.
Rivera havia començat com a pivot de posició per darrere de Granell i Borja García. Sense l’asturià, Martí no va tocar gaire res, amb Granell molt més enfeinat i Borja i fins i tot Aday fent el que podien. L’equip, menys fresc de cames que el rival, assumia més riscos i va passar una fase fosca, però quan posava la pilota a terra continuava capaç de fer mal al Màlaga. En la primera jugada llarga, amb pausa, Borja va trobar a l’espai Stuani, que va marcar (41’). El linier, però, va assenyalar fora de joc. I des del VAR van ser més ràpids que mai a donar la raó als àrbitres, tot i que les línies mostrades després per televisió alimentaven encara més els dubtes. Ja prou enrabiats estaven els blanc-i-vermells amb l’àrbitre, que va ensenyar la groga al capità Granell en reclamar per una entrada molt dura de Diego González. Amb tot obert, el perill eren els contraatacs del Màlaga, que feia l’efecte que tenia més gasolina i que va tenir un parell d’ocasions just abans del descans.
Sense marge per veure quin nivell de risc assumiria el Girona després del descans amb l’1-0, va arribar el segon. Amb molta facilitat, perquè Sadiku va quedar habilitat per Brian Oliván, que va badar i va trencar el fora de joc (50’). Dos gols, un home menys i les cames més pesades ja eren massa. Hauria arribat un punt d’esperança amb una doble ocasió clara, de Samu Saiz i Stuani, just després del 2-0.
Ni amb joc ni amb esma
Zeballos, l’últim fitxatge, va ser el primer canvi de Martí. El Girona, però, era incapaç de fer tremolar el Màlaga. Ja no quedava frescor ni clarividència per connectar amb passades amb els de dalt. I els andalusos no només tenien l’amenaça del contraatac, sinó que van fer una bona lectura i van apostar per circulacions més llargues que feien desesperar els gironins, que arribaven tard a la pressió.
Quan semblava que el Girona treia la bandera blanca, una altra trepitjada molt forta, d’Adrián a Gumbau, va deixar el Màlaga amb deu. L’expulsió va coincidir amb la pausa d’hidratació i les últimes instruccions de Martí. Però no hi va haver cap gir, per més invents i riscos que assumís el tècnic. Tot va ser pla. Els gironins no arribaven enlloc. La imatge de la desesperació. Sense transmetre fiabilitat, consistència ni regularitat, el Girona se la juga. I cada cop amb menys marge.
MINUT A MINUT
Publicat a
Notícies
Dilluns,25 novembre 2024