Poc amic dels canvis

Ja en la roda de premsa prèvia al seu últim partit, Martí va admetre que no li agradava canviar gaire els seus onzes, tot i que sí que valorava com a eina efectiva els cinc canvis disponibles amb el partit en marxa –en dues ocasions només n’ha gastat quatre–. El balear ha aplicat dos canvis entre partit i partit: en la jornada 33 va asseure Gallar i Jairo, els extrems a Las Palmas, per donar entrada a Aday i Samu Saiz; en la 34 Diamanka i Gumbau, els pivots contra el Racing, per fer titulars Rivera i Granell, i en la 35, Maffeo i Mojica, els dos laterals contra l’Elx, en benefici de Calavera i Brian Oliván. En l’últim partit, Martí no va aplicar cap canvi a l’onze tot i el calendari comprimit, i el Girona es va convertir, juntament amb l’Extremadura, en l’únic equip que després del confinament ha repetit un onze en dues jornades seguides.

Al costat oposat

Tot i gaudir de la plantilla més cara de la categoria i tenir diferents possibilitats gràcies al fons d’armari, el de Palma no va veure necessari regirar l’onze per buscar solucions i, sobretot, frescor i oportunitats per a tots, una cosa que sí que han fet equips més limitats com Las Palmas –que ha utilitzat diversos jugadors del filial– o l’Albacete, els dos conjunts que han aplicat més canvis entre partit i partit, una mitjana de set variacions, tots dos.

Ara s’haurà de veure quina gestió fa Francisco, que s’haurà de plantejar si fa més rotacions per no ofegar els jugadors en un hipotètic play-off d’ascens.