Després de gairebé onze mesos de competició, amb un parèntesi llarg entremig per la pandèmia, ja només queden dues jornades per acabar la lliga i arriba l’hora de ser pràctics. El gol del Lugo en el minut 96 i la victòria dilluns de l’Almeria fan pràcticament impossible fer volar coloms amb l’ascens directe i obliguen a pensar en l’objectiu de mínims que els gironins tenien a l’inici de curs: aconseguir l’ascens a través del play-off. De mínims no vol dir senzill, i és que un cop en la promoció els gironins saben per experiència que és més fàcil que surti creu que no pas cara, però jugar-se les garrofes fins al final és obligatori si no es vol convertir la temporada en un fracàs. Per tant, arriba l’hora de treure la calculadora i buscar la via que asseguri la classificació. I si encara queda algú amb un bri d’esperança, buscar la carambola que valdria un ascens directe surrealista.

Per molts càlculs que es puguin fer, les premisses són claríssimes. Si el Girona guanya un dels dos partits que li queden jugarà la promoció d’ascens, mentre que si vol somiar amb l’ascens directe ha de sumar com a mínim quatre punts, i si en suma dos o menys podria quedar fora de qualsevol lluita. En aquest sentit, el duel de Montilivi contra un Cadis amb la ressaca de l’ascens sembla ideal per assegurar el play-off, per no haver de jugar-se les garrofes en l’última jornada a Alcorcón. Ara bé, després de la garrotada a Lugo, al Girona ningú es confia. “Ho veig complicat perquè és veritat que vindran feliços i amb la feina feta, però també sense pressió, i això els fa perillosos”, va comentar ahir Ignasi Miquel, un dels pilars de l’equip les últimes jornades, que creu que l’equip ha assimilat el cop de diumenge: “L’equip té ganes de jugar. La gent estava fotuda pels partits contra l’Almeria i el Saragossa, on havíem controlat bé el temps i ja tocàvem la victòria, però va venir el gol en una acció que hem de millorar. Però som conscients que seguim sense perdre i divendres tenim un partit vital per assegurar-nos una plaça.”