Tot i el soroll existent al voltant de la jornada, com a la resta de camps menys a Riazor, va haver-hi futbol a Santo Domingo, però per al Girona gairebé és com si no n’hi hagués hagut. I és que amb res de positiu va marxar ahir el conjunt blanc-i-vermell de la seva visita al feu de l’Alcorcón, d’on va sortir derrotat (2-0), una desfeta que li va costar acabar la lliga en cinquena posició en la classificació. Si hagués guanyat, l’hauria enllestit tercer. A més, va servir també per certificar la calamitosa trajectòria fora de casa aquesta temporada en què dels 21 desplaçaments efectuats, només n'ha guanyat tres, sumant 16 punts de 63 disputats. 

Amb el play-off lligat, Francisco va prioritzar el descans per als futbolistes amb més minuts a les cames i va treure un equip farcit dels menys habituals, que no va funcionar i que va dur a terme una actuació força deficient contra un rival que no es jugava absolutament res i que també va omplir el seu onze de recurrents suplents. Amb altres actors doncs, la pel·lícula va ser pitjor, encara que tampoc va ser un film molt més dolent del què ve oferint l’equip al llarg del curs. La diferència, que és gran, va ser el resultat, el final; una derrota, la primera de Francisco a la banqueta gironina en el seu sisè partit al capdavant. Va faltar-li al Girona el protagonista principal, el bo, que agrada a tothom, que acaba resolent tots els embolics a cada entrega i que no es desgasta per molt que s’en facin continuacions, Stuani. L’uruguaià, que necessitava aturar-se després d’haver disputat tots els minuts en la represa, no va jugar ahir, i el seu equip ho va notar, ja que en un altre partit en què la producció ofensiva va brillar per la seva absència, va mancar la seva determinació, els seus gols, amb els quals ha decidit multitud d’enfrontaments.

Sense ell, i també sense Mojica (sancionat), Granell, Borja, Samu i Aday, aquest últim va acabar sortint al tram final, el tècnic va apostar per canviar també el sistema i plantar a l’equip amb un 3-5-2, que, tot i que sí va servir per no patir en defensa, no va ser útil per generar en atac. És un problema endèmic del conjunt blanc-i-vermell aquesta campanya, el d’arribar i crear situacions de gol a àrea contrària i ahir no es va sortir d’aquesta línia. Les veus dissonants van ser les de Valery, pel carril dret, i la de Jairo, en punta i que, actiu, va intentar rebre entre línies sovint, però cap dels dos va acabar de finalitzar res amb concreció. El de l’Escala va fer diverses incursions, va desequilibrar i va centrar sense trobar destinatari, mentre que al de Tenerife li va faltar encert en la presa de decisió en algunes accions i també punteria en dues rematades que va provar. Van ser els dos jugadors que més es van deixar veure en l’atac gironí, en què també va estar-hi un bregador Zeballos, ben lligat pels centrals rivals i que va tenir escàs impacte. Poc o res doncs va passar en el primer temps, en què sí que els visitants van tenir més aproximacions, però davant d’un Alcorcón ben endreçat amb un 4-4-2, va costar-li de nou una barbaritat.

Després del descans, Francisco va desfer el sistema inicial i va tornar al 4-2-3-1 que venia utilitzant. Àlex Gallar va entrar a la banda dreta i Diamanka, que havia format mig del camp amb Rivera i Gumbau, va avançar a la mitja punta. Tot i això, el duel va seguir tancat, amb poca acció, fins que una errada prop de la porteria gironina en els primers compassos d’acte va modificar la trama. Una jugada individual de Sosa, que es va internar dins de l’àrea, va acabar amb el jugador local per terra, per una falta de Valery i l’àrbitre va decretar penal. El mateix atacant veneçolà va transformar la pena màxima i va avançar als alfareros.

No hi va haver reacció per part del Girona, que va acabar encaixant el segon, després d’una acció en què tan Oliván, com Juanpe, com Alcalá van estar molt poc contundents per defensar una llarga conducció des de mig del camp Paris Adot, que dins l’àrea va cedir per Stoichkov i aquest per Arribas que no va perdonar en boca de gol. 

Ja pensa en la promoció el Girona, la última carta per l’ascens, després d’un matx que, tot i ser per oblidar, quedarà en la retina del talentós juvenil Pau Víctor que als 18 anys va debutar a segona divisió A amb el conjunt blanc-i-vermell i va jugar la darrera mitja hora.