Després del circ generat pels positius de Covid-19 al Fuenlabrada i els moviments d’urgència –però sense pressa– de LaLiga, l’eliminatòria del play-off entre el Girona i l’Almeria s’acosta. La posició final en el campionat ha emparellat dos equips cridats a l’ascens pel seu potencial econòmic que es veuen obligats a buscar l’objectiu en dues eliminatòries a vida o mort. I ja se sap, com més igualats i decisius són els partits, més important és comptar amb jugadors diferencials. D’aquests n’hi ha en un equp i en l’altre, i no pas pocs, però hi ha dos noms que sobresurten per sobre de la resta i, curiosament, els dos són uruguaians. Si Cristhian Stuani és mig Girona, el paper de Darwin Núñez en l’Almeria no és gaire inferior. Dues generacions de davanters, un amb 33 anys i l’altre amb 21 acabats de fer, que tenen entre cella i cella el gol, una de les claus que els permetran guiar els seus equips cap a l’elit.

Stuani ja ha estat el gran responsable de conduir el Girona fins al play-off, ja que, sense els seus 29 gols, que l’han convertit en el màxim golejador de la categoria amb deu dianes més que Luis Suárez (Saragossa), el Girona hauria tingut encara molts més problemes durant la campanya. L’ariet dels gironins ha marcat ni més ni menys que el 60% dels gols de l’equip, que amb 48 dianes ha estat el menys golejador de la zona alta. El blanc-i-vermells han trobat en Stuani un autèntic tresor que ha desencallat per als seus companys molts partits de la lliga, o bé amb rematades d’autèntic depredador o bé mostrant una gran eficàcia dels del punt de penal –ha marcat en onze dels dotze llançaments des dels onze metres d’aquest curs–. De fet, sempre que l’uruguaià ha vist porteria rival el Girona ha puntuat (amb quinze victòries i cinc empats), a excepció del duel al Carlos Tartiere, en què el de Tala va fer el 2-1 però els gironins van acabar sucumbint 4-2 jugant amb un home menys per l’expulsió d’Àlex Granell des del minut 17.

A l’Almeria el pes de Darwin Núñez en l’aspecte golejador no ha estat tan destacat, ja que ha marcat només el 25% dels gols dels andalusos. L’uruguaià n’ha fet 16, dels 62 de l’equip –el més golejador de la lliga–, i ha acabat la temporada com el quart màxim golejador de la categoria darrere del mateix Stuani, Luis Suárez i Yuri (Ponferradina), que n’ha fet 18. Darwin ha estat una de les sensacions de l’any i en la seva primera aventura a Europa ha demostrat que pot ser un davanter diferencial. De fet, el d’Artigas ja ha despertat l’interès de grans clubs del continent i els quatre milions que l’Almeria va pagar al Peñarol, el seu club de formació, seran pocs pels que es podrien treure d’una venda.

El duel entre Stuani i Darwin Núñez centrarà l’atenció de tot el seu país, ja que, si Stuani ha estat un indiscutible en la selecció tot i viure sempre a l’ombra de jugadors com Forlán, Cavani i el blaugrana Luis Suárez, a l’Uruguai veuen Darwin Núñez com la futura estrella del país. De motius no en falten, ja que el davanter de l’Almeria està deixant empremta pels seus moviments i l’olfacte per al gol.