L’últim alè de Vista Alegre

A finals dels anys seixanta, els presidents Colomer, Saguer i Codina, van començar a treballar amb l’objectiu de traslladar el camp de futbol del club a Montilivi. La proposta es va començar a percebre al final del mandat de Narcís Colomer (1967-1968), així ho explica l’expresident del Girona que el passat mes de gener va celebrar el seu 90è aniversari: “A Vista Alegre abans de la guerra pagàvem 2.000 pessetes, però durant el període de la guerra el club no va pagar el lloguer que li pertocava. Quan el president Lluís Ribas va deixar el càrrec, la propietat va demanar la seva part als jutjats i el club va perdre el cens. El Girona passava a tenir un lloguer de vint anys i a pagar vuit mil pessetes anuals. Aquí havíem de fer alguna cosa.“ Vidal, vicepresident i president accidental entre Saguer i Codina, explicava la intenció que tenia el club amb els terrenys: “Vista Alegre era una zona verda i no es podia edificar. Vam haver de posar-nos d’acord amb l’Ajuntament de Girona i la propietat per intentar requalificar la zona i l’advocat Josep Maria Coll es va posar a disposició de l’entitat totalment de franc. Després d’unes llargues negociacions el club va obtenir el 40% de Vista Alegre amb l’aprovació de Madrid, l’Ajuntament de Girona i la propietat, i sempre que es requalifiqués la zona.” L’estadi de Vista Alegre feia prop de quaranta anys que era la seu del Girona FC (1930-1970) i abans hi havia jugat la Unió Deportiva Girona (1922-1930).

El projecte de Montilivi

Colomer va encetar el projecte de Montilivi i Codina el va completar. Colomer afirma: “Narcís Codina era la persona indicada per tirar endavant el projecte de Montilivi. Era un home d’empresa i es movia molt bé en aquests entorns. Recordo que vam anar a la Nova Creu Alta de Sabadell a agafar idees per al nou camp.” La futura nova llar del Girona va ser projectada i finançada pels popularment coneguts com a Set magnífics, que es van rascar la butxaca per iniciar les obres: “Ens vam embolicar perquè estimàvem el Girona, tot el que has pogut pagar amb diners és barat. Jo ho vaig pagar amb la salut i altres coses, passes un mal moment i molts cops no dorms. A mi em va costar molts més cèntims ser dels Set magnífics que els vuit anys de president del club”, comenta Colomer. El club firmava el document de la compra dels terrenys de Montilivi el 25 de novembre de 1967, el terreny el posava a la venda Pere Esparch. El nom oficial del camp des d’un bon principi era Estadi del Girona Futbol Club, més tard i per influències populars, es va començar a dir Montilivi. “El camp era fet per a catorze mil persones dretes i recordo uns quants partits que es va omplir de gom a gom. El club havia guanyat en espai per créixer i en capacitat al públic”, diu Vidal.

La inauguració de l’estadi

El 14 d’agost de 1970 Montilivi obria les portes al seu públic amb l’amistós contra el Barça. I l’endemà, el primer trofeu Costa Brava. “D’un bon principi volíem el Barça per al trofeu, però ens va dir que no teníem prou diners per pagar-los el que rebien per anar al Carranza. Sense ni dir-nos quants diners suposava”, explica Colomer. Finalment, van trobar la solució convidant el Barça a la inauguració i fent el Costa Brava els dos dies següents. “Un dels detalls que poca gent sabia era que vam encarregar la copa del trofeu Costa Brava a uns joiers de Còrdova que eren els mateixos que feien el prestigiós trofeu Carranza”, apunta Vidal.

Cinquanta anys de Montilivi

L’estadi ha viscut alts i baixos en l’àmbit esportiu i directiu, però també en l’àmbit d’infraestructures i instal·lacions. El terreny va començar sense el camp annex del costat de l’estadi i el més significatiu era l’entorn sense construccions (ni pàrquings ni facultats). “L’estadi es va fer en un punt, a la graderia de preferent, on hi ha el pes de la muntanya i al cap d’uns anys la graderia es va ensorrar. L’explicació que es va donar era que les filtracions d’aigua havien creat diferents capes compactes que van ajudar a fer baixar bona part de la grada”, comentava Vidal. Actualment l’estadi, que l’Ajuntament ha concedit al club, ha estat reformat en un nombre important d’actuacions que han donat un aire més modern a les instal·lacions (llums LED, els seients o la graderia fixa i la graderia retràctil de preferent). Això no obstant segons Colomer sempre hi ha coses a millorar: “La tribuna ha quedat petita i es podria ampliar perfectament. Es va construir de manera que pogués créixer per darrere. Hi ha marge de maniobra.”

Fidelitat al Girona

“He anat sempre a l’estadi i ho continuaré fent, si es pot”, explicava Vidal que aprofitava per recordar tots els anys que ha estat assistint a l’estadi amb els seus companys de junta. Colomer, que no visita amb tanta freqüència l’estadi, també explica: “Jo no hi vaig gaire a veure futbol, només de tant en tant. Segueixo sent soci, de fet soc el soci número tres tot i que hauria de ser el soci número u”, recorda Colomer entre rialles. La possibilitat de reformar de dalt a baix Montilivi sempre ha estat sobre la taula, de fet hi ha una pla de reformes a llarg termini després de la concessió de l’estadi de l’Ajuntament al Girona per cinquanta anys. També de la possibilitat de construir un nou camp i en una altra ubicació se n’ha parlat algun cop: “Si hi ha un projecte amb cara i ulls, i el canvi és per a millor, no em semblaria cap error el trasllat a un altre lloc. També haig de dir que a primera al camp no li ha faltat de res i poques vegades s’ha omplert l’aforament al màxim”, explica Vidal.