Samu Saiz és un futbolista especial, diferent, dels que s’espera sempre alguna cosa. Tot i això, al mitjapunta madrileny, comprat pel Girona l’estiu passat procedent del Leeds, li ha costat fer-se un lloc en l’equip, convertir-se en un jugador capital, el verdader paper que se li entreveia quan va aterrar. La falta de confiança per part dels tècnics d’una banda, i les lesions d’una altra, van llastrar momentàniament el seu camí en el conjunt blanc-i-vermell; tant és així que la d’ahir tot just va ser la seva dinovena titularitat, en el partit número quaranta-tres de lliga. El punt d’inflexió va ser després del confinament, Pep Lluís Martí ja va començar a fer-lo entrar amb més continuïtat, i amb l’arribada de Francisco, que li va entregar de seguida les regnes de la mitjapunta, juntament amb Borja García, va acabar-se de consolidar. Ara mateix, és insubstituïble.

Partint des de la banda esquerra, Samu, a cama canviada, entra a dins, rep entre línies, a l’esquena dels pivots rivals, mescla, dribla, s’associa, genera i accelera jugades; és un dels grans arguments ofensius de l’equip. I ahir, contra l’Almeria, en el partit, fins ara, més important de la temporada, va fer tot això, i va ser, a més, determinant. Li va costar, però, és cert, aparèixer. I és que Francisco va optar per fer-lo sortir d’inici a la banda dreta, demarcació en la qual queda encotillat, sense la possibilitat de conduir cap a zones interiors protegint la pilota, fet que acaba minvant la seva influència en el joc. De fet, havia passat pràcticament inadvertit en la primera part, fins a la pausa d’hidratació a la mitja hora, quan Francisco va desdir-se i va optar per canviar-lo de costat i situar-lo a l’esquerra, allà on se sent més còmode.

I va ser aleshores quan va aparèixer. El mitjapunta aviat va començar a rebre pilotes a tres quarts de camp, en zones intermèdies, a girar-se, a eliminar rivals i a crear situacions interessants en atac.

Destapat, doncs, amb un Borja més aviat moix, i amb Granell i Gumbau centrats a defensar, equivocar-se poc i no arriscar, de la seva inspiració depenia gran part de la producció ofensiva de l’equip, i se’n va fer càrrec. Corria el minut 54 quan va recollir una passada de Ramalho al vèrtex de l’àrea i entre ell, Stuani i Borja, van inventar-se el gol de la victòria. Tot al primer toc, Samu va trobar Stuani, aquest, d’esquena a porteria, va descarregar per a Borja, que amb un toc picat des de fora de l’àrea va connectar de nou amb Samu, que s’havia desmarcat trencant dins de l’àrea i que a l’àrea petita, amb una nova passada subtil, va regalar la diana a Stuani. Un golàs del qual va ser l’assistent i en què ell va ser la diferència. L’efectisme de Samu Saiz, que un dia més va exhibir que desborda talent a cabassos i va regalar detalls, a més d’arremangar-se i treballar en defensa, va ser també efectiu.