La pri­mera prova seri­osa del Girona va aca­bar prou bé, tenint en compte tots els con­di­ci­o­nants. La der­rota era pre­vi­si­ble, però ni va coure el resul­tat (3-1) ni la imatge de l’equip, que va con­te­nir –com va poder en la pri­mera part i més alli­be­rat en la segona– el des­ni­vell res­pecte al Barça. Perquè, si no està prou car­re­gat d’incògni­tes, el Girona es va pre­sen­tar al Johan Cruyff sense Crist­hian Stu­ani, que arros­sega uns pro­ble­mes físics que, com l’estiu pas­sat, afe­gei­xen un punt d’intriga a la seva situ­ació incerta. Tam­poc van jugar, a més de Juanpe i Aday, Pablo Moreno ni el por­ter Muric, que encara no s’han fet visi­bles. Tot ple­gat, amb l’afe­git de l’escas­se­dat de movi­ments en la con­fecció, dei­xava un equip de cir­cumstàncies. I, a l’altre cos­tat, Ronald Koe­man començava fort, amb un onze de gala que amenaçava fei­nada per als blanc-i-ver­mells.

Poc podia sor­pren­dre el guió del par­tit. El Barça va aca­pa­rar el domini des del començament, fent cir­cu­lar la pilota amb paciència i tran­quil·litat. Al davant, entre Messi, Trincão, Cou­tinho i Gri­ez­mann, tenia mate­rial de sobres per fer mal en qual­se­vol moment. Un xut de Cou­tinho rebo­tat en Gum­bau va anar a parar al tra­ves­ser (5’). Per al Girona, era qüestió de prac­ti­car el balanç defen­siu, gai­rebé com si fos un exer­cici d’un entre­na­ment, però con­ti­nuat en tota la pri­mera mei­tat. Línies jun­tes, espe­rar (sense des­es­pe­rar, si era pos­si­ble) dar­rere la pilota, i mirar de tro­bar el moment per sor­tir amb velo­ci­tat. Missió com­pli­cada. La pri­mera apa­rició al davant va ser un xut de Jairo que Neto va blo­car (12’). També ho va pro­var Ber­nardo, en el seu retorn com a blanc-i-ver­mell. El cen­tral, aplau­dit per Fran­cisco cada vegada que sor­tia al xoc amb un davan­ter local, va bus­car la rema­tada en una falta late­ral i un parell de córners. Acci­ons aïlla­des, en qual­se­vol cas, enmig del monòleg blau­grana (rosa, de fet).

Messi va tenir a prop el pri­mer, en rema­tar des del pri­mer pal una cen­trada de Cou­tinho, treta per Juan Car­los (19’). Va ser el pre­ludi de l’1-0, en una jugada de tiralínies entre Gri­ez­mann, Messi, Trincão i Cou­tinho, que va defi­nir amb faci­li­tat. L’acció va arri­bar després d’una pèrdua de Jairo, que va xutar al cos de Gum­bau (20’). El Girona tenia pro­ble­mes quan el Barça apu­java la pressió, però també va tenir espai per a alguna caval­cada, sobre­tot de Mojica. Al davant, Turmo hi va posar volun­tat però li va fal­tar olfacte quan va tre­pit­jar l’àrea. I Samu Saiz, el que tenia més llums, va aparèixer en oca­si­ons comp­ta­des, i massa lluny de dalt. Els blanc-i-ver­mells van recla­mar penal per mans en un córner (24’). Just abans del des­cans, Messi va tenir una falta directa que Juan Car­los li va treure, però s’hi va tor­nar de seguida amb un xutàs amb la cama dreta, des de fora de l’àrea, que va entrar després d’impac­tar al pal. Dues apa­ri­ci­ons ple­nes de talent per situar un 2-0 que reflec­tia la supe­ri­o­ri­tat del Barça.

Fran­cisco va fer sis can­vis en el des­cans –Koe­man, cap– i dos dels que es van que­dar van con­nec­tar per mar­car el 2-1 només de començar. Després d’una badada de De Jong (no era la pri­mera), Jairo va recu­pe­rar, va espe­rar i va assis­tir Samu Saiz, que no va per­do­nar dins l’àrea (46’). El resul­tat era el de menys, però Leo Messi va tor­nar a posar distància, bene­fi­ciat per un rebot a l’esquena de Ramalho en el xut de l’argentí que va dei­xar venut Juan Car­los (51’). Amb el par­tit més obert, els giro­nins tre­pit­ja­ven més l’àrea de Neto. Samu Saiz es va inven­tar una vase­lina que va sor­tir per la dreta (57’).