El referent, d’entrada

Stuani a punt, Stuani en l’onze. Massa l’havia enyorat, i Francisco va situar l’uruguaià directament en l’onze inicial, al costat de Mamadou Sylla, l’home que havia assumit el relleu del pitxitxi amb una arrencada espectacular però que havia abaixat el ritme. El Girona tenia l’obligació de millorar els registres ofensius, de marcar més gols, però també de fabricar més perill, i amb el duo Stuani-Mamadou l’esperança creixia per poc que afinés l’equip. Samu Sáiz va començar a l’esquerra i Yoel Bárcenas, a la dreta. Una proposta ofensiva, tot i que el partit va començar amb el Mirandés fent circular amb més fluïdesa la pilota. Les primeres aproximacions dels blanc-i-vermells van ser faltes penjades, i mal penjades. I això que l’àrbitre no parava d’assenyalar faltes, a uns i altres, a més de posar un llistó molt baix per a les targetes, començant per una a Mamadou quan no s’havia superat ni el minut 1. La iniciativa del Mirandés tampoc es va traduir en res de bo al davant. El Girona tenia dificultats en l’elaboració de joc, però va rescatar una de les millors armes que li havien donat alegries setmanes enrere: la pressió alta. I així va obrir la llauna l’equip. A partir d’una pilota robada a camp rival per Gumbau, Monchu va trobar amb habilitat Yoel Bárcenas, que va fer el control i va buscar Mamadou a la frontal. I el vallesà, sense pensar-s’ho, va etzibar una rematada de molt nivell, ajustada al pal, que va superar Lizoain (30’). El dia que tornava Stuani, Mamadou recuperava l’olfacte, després de sis partits.

El gol va animar el Girona, que, de fet, un parell de minuts abans ja havia tingut una ocasió, en una centrada de Samu cap a Bernardo. Amb més confiança, els de Francisco van continuar fent un bon exercici de pressió per a la recuperació. I el Mirandés, probablement atemorit després de veure que el rival era capaç de robar-li i fer-li mal, va tenir moltes més dificultats en la circulació. El Girona se n’anava al descans amb la sensació d’haver anat de menys a més i amb el botí del gol, que no era poca cosa.

Jackson, perdonat

José Alberto López va decidir fer tres canvis tot just començar la segona part, i hauria pogut tenir un bon ensurt si Hernández Maeso hagués mantingut el llistó de la primera part i hagués ensenyat la segona groga a Jackson. I no una vegada (47’), sinó dues (55’). El Mirandés va assumir la iniciativa. Juan Carlos va salvar l’1-1 en un xut de Moreno, després que Bueno evités la rematada de Jackson en una passada a l’espai (56’). Francisco va moure peça. Stuani, en el seu retorn, va tenir una hora de partit, i Cristóforo el va substituir per rescatar els tres migcampistes i un sol davanter. Però el Girona no arribava enlloc. Els visitants tornaven a sentir-se còmodes i incisius amb la pilota. Moreno va fer una altra rematada, tova (63’). En una altra arribada, Juan Carlos va posar una mà espectacular, en què l’assistent va marcar fora de joc però que el VAR l’hauria corregit (67’). I amb el peu, el porter va escopir el xut de Javi Muñoz. Començava a fer molt mala pinta.

Amb l’‘autobús’

El domini del Mirandés no parava de créixer, i els gironins no eren capaços de discutir-l’hi. Alguna cosa havia de fer Francisco, que va decidir rescatar l’esquema amb tres centrals, amb l’entrada de Ramalho per Yoel. Ho va combinar, això sí, amb un tàndem de davanters, perquè Nahuel Bustos va rellevar Samu. Després d’una treva fugaç, el Mirandés hi va tornar. Jackson va arribar a caçar una rematada de Víctor Gómez, però no la va poder posar a dins (78’). També va arribar a l’àrea el lateral Javi Jiménez, que no va rematar gens bé. Feia estona, en tot cas, que el Mirandés mereixia l’empat. Franquesa va sortir per fer d’ombra de Víctor Gómez. Era qüestió de resistir com fos, i fins i tot Mamadou va acabar ajudant el lateral. Amb una única sortida al contraatac ja a última hora –Nahuel va ser caçat, sense càstig–, el neguit va ser extrem. Com a mínim, aquest cop, va ser a fi de bé.