El Girona ja és l'equip amb més temporades seguides a segona A (avui comença el novè curs a plata). I, li agradi o no, les tres fases d'ascens en les quatre últimes temporades el converteixen en un dels candidats a pujar a primera divisió. Pablo Machín ho sap, tot i que manté el discurs del “pas a pas” i dels 50 punts. “Com més aviat hi arribem, millor.” Els tres primers punts es posen en joc avui, a Sevilla. L'escenari és majestuós, el Sánchez Pizjuán, de la mateixa manera que la temporada passada va ser San Mamés (el Girona hi va debutar amb un triomf per 0-1). La llàstima és que el rival no és el primer equip del Sevilla, sinó el seu filial. En l'eliminatòria definitiva d'ascens a primera, la cara va ser per a l'Osasuna i la creu, per al Girona. Ni de bon tros, però, el no-ascens de l'estiu passat ha fet caure el Girona en una depressió com la que va patir l'estiu anterior després de la garrotada contra el Lugo. I, en aquest procés de madurar l'ascens a primera divisió, Machín va reconèixer que calen passes endavant per part de tothom. “Tant de bo siguem capaços d'aglutinar d'entrada els 6.500 o 7.000 aficionats que es van acabar sumant al final de la temporada passada.” El tècnic té clar que, si el binomi equip-afició funciona ja des de les primeres jornades, això serà un plus fonamental.

El Sevilla B és avui una incògnita. S'ha gastat gairebé 4 milions en fitxatges i no vol que el seu pas per plata sigui tan efímer com ho va ser el curs 2008/09 (va sumar 19 punts de 126 possibles i va baixar quan encara faltaven dos mesos perquè s'acabés la lliga). “Els pot faltar experiència, però són jugadors escollits, els millors en la seva edat”, va admetre el tècnic del Girona. “Els respectem moltíssim, com tots els rivals. Però, de por, no ens en fa ningú”, va afegir-hi Machín. Tot i que el Girona ha intentat estudiar el rival per tenir el màxim nombre d'aspectes controlats, el termòmetre serà el mateix Girona: si l'equip és fiable defensivament, tot serà més fàcil. El tècnic no té cap dubte que l'equip serà competitiu –“sempre ho som”–, però al ritme i la intensitat caldrà afegir-hi arribades i, sobretot, efectivitat.