Estranyament tous

Amb el 3-5-2 de senyal d'identitat gairebé innegociable, la sorpresa majúscula en l'onze va ser la no presència de Pere Pons, un dels intocables el curs passat. Machín va confiar el mig del camp a un habitual (Granell), un nouvingut (Portu) i un futbolista que el curs passat va viure a l'ombra del de Sant Martí Vell però que en la pretemporada ha fet números perquè el tècnic aposti per ell (Rubén Alcaraz) i que va acabar sent l'home del partit. A dalt va situar dos jugadors de la seva màxima confiança com Sandaza i Cristian Herrera. La tria de centrals va deixar Pedro Alcalá a la banqueta, que vist el que va acabar succeint encara en devia dir bé: ni Kiko Olivas ni Ramalho ni Juanpe van transmetre seguretat (ni tan sols en córners i faltes es van imposar per alt). Els escollits en els carrils, Aday i sobretot Cifu, han de fer molt més.

Pocs espectadors devien tenir queixa de la primera part, amb contínues arribades a una àrea i una altra. Segur que a Diego Martínez i a Pablo Machín, però, no els devia agradar tant, especialment quan el perill era a la porteria del seu equip. El Sevilla B, segurament per inexperiència, i el Girona, possiblement perquè les peces encara no estan prou ben greixades, van tenir autèntics problemes de fiabilitat i solidesa. Els locals van trigar dos minuts a posar a prova Bounou i els visitants van generar mitja dotzena d'ocasions en la primera meitat de les quals tres van ser clamoroses, d'aquelles que és més difícil no fer gol que fer-lo. Qualsevol resultat en la primera part era possible. Un 2-0 i també un 1-3. El que de debò era increïble era el 0-0 que hi havia en el marcador en el minut 45. El Sevilla ho va arreglar en un córner que va rematar Cotán inexplicablement lliure de marcatge. Ni temps a tornar a posar la pilota en joc va tenir el Girona.

Ni la veuen

Els jugadors del Girona van sortir encara amb el gol encaixat al cervell, i així els va anar. Ni 20 segons va tardar el Sevilla B a complicar una mica més l'existència als de Machín amb el 2-0. És el que té sortir amb la guàrdia baixa i el cap a un altre lloc. La depressió encaara es va fer més gran i els de Machín van malviure enmig d'un autèntic desordre i desgavell mentre l'equip local feia i desfeia. No va tardar a arribar el 3-0, que semblava tancar el partit. Una vegada més, els andalusos van trobar escletxes enmig de la defensa amb una facilitat espantosa. I Bounou, probablement qui menys culpa va tenir, no va parar de recollir pilotes de dins les xarxes.

Un miracle

En 999 partits de cada 1.000, un 3-0 en el minut 56 –resultat que també es mantenia en el 71– és determinant. Ahir va ser l'excepció. Machín va intentar aturar la sagnia buscant una mica més de poder ofensiu. Va sacrificar Cifu i Portu per donar entrada a Longo i Borja García (va mantenir el 3-5-2, amb Cristian Herrera al carril esquerre i Aday al dret, més tard substituït per Coris, que en els pocs minuts que va tenir també va acabar sumant molt).

El 3-1 de Longo (72') semblava una anècdota perquè el Girona no va ser capaç de posar la por al cos al filial del Sevilla amb un segon gol immediat. Perquè quan Rubén Alcaraz va clavar el 3-2 amb un xut marca de la casa, el duel estava gairebé liquidat. Tot i això, el Girona s'ho va creure i al Sevilla B li va entrar aquella por que t'acaba crucificant. De fet, Longo hauria pogut marcar el 3-3 en el temps afegit, però Juan Soriano va treure una mà prodigiosa i va forçar el córner definitiu. Era el tot o res. Fins i tot Bounou el va pujar a rematar. I va tornar a aparèixer Rubén Alcaraz per marcar el 3-3 i obrar el miracle. Aquesta vegada, qui no va tenir temps ni de centrar van ser els locals.