A falta d'un futbol lluït, pilota aturada. Amb més patiment del que s'esperaven, el Terrassa va sumar el primer triomf del curs en la seva estrena a casa gràcies a una diana d'Amantini, que va aprofitar una mala sortida de Manu Martín per desfer l'empat a zero en la sortida d'un córner en el minut 68. No ho estava passant bé el quadre vermell, que tot i començar el duel portant la iniciativa, va veure com el pas dels minuts esvaïa el control i trencava el partit a favor d'un Castelldefels irreverent que, amb ordre al darrere i les idees clares en atac, va generar uns quants maldecaps. Tot i imposar per moments la seva superioritat, el Terrassa va demostrar que encara necessita temps per acoblar les noves peces. Només Raíllo, que va desaprofitar un clar un contra un amb Manu Martín en el minut 11, va aconseguir rematar entre pals per als locals abans del gol. Entre les dues ocasions, repetides imprecisions que van impedir veure un futbol fluid. Els visitants, per la seva banda, van aprofitar les errades i l'angoixa dels egarencs per anar creixent al llarg del partit, buscant l'esquena d'una defensa que va mostrar diverses carències. Paradoxalment, però, va ser un central local qui va acabar servint el triomf. Al Castelldefels no li va faltar ambició, però sí que va pecar d'excés d'innocència en atac. El duel podria haver fet un gir en l'últim minut del primer temps, quan Adri Alonso, completament sol dins l'àrea petita i amb la porteria buida, va enviar als núvols el que semblava un gol cantat. L'avís dels de Miki Carrillo va esperonar el Terrassa, que va recuperar el control i va trobar en un córner tres punts per mantenir la confiança intacta i esvair dubtes.