Vicente Moreno encara té una bona feinada. Ahir va tornar a quedar clar. El Nàstic ha viscut un estiu de canvis i l'equip ha exhibit en les primeres dues jornades una imatge que s'assembla molt poc a la mostrada les darreres dues temporades. D'aquell joc alegre i protagonista, ni rastre. I no perquè l'entrenador hi vulgui renunciar. Amb tants jugadors nous de tants països diferents, l'equip és encara un petit caos. Per fortuna, la situació que viu el Nàstic és similar a la d'altres blocs, que en aquest punt fallen més que una escopeta de fires, i els grana van rescatar al camp de l'Osca un puntet en l'últim instant. Com fa una setmana, vaja. Rharsalla, caçant una assistència de Mossa en el 89', va maquillar un mal partit que els locals van estar a punt d'adjudicar-se gràcies a una bona fogonada de Samu Sáiz. El Nàstic va plantar-se a El Alcoraz amb l'objectiu de demostrar que havia crescut respecte al partit de diumenge passat contra el Lugo. Per desgràcia, no va ser així. El conjunt grana va tornar a mostrar la seva immaduresa. Van manar les imprecisions i l'Osca no va haver de pencar gaire per disposar de bones ocasions, ja que els desajustaments defensius dels tarragonins els les van posar en safata. Per fortuna, sota els pals de la porteria hi ha El Chino Saja, que ahir va exhibir fiabilitat. I és que l'argentí va frustrar, quan era a les seves mans fer-ho, les arribades del quadre aragonès. De perilloses, això sí, n'hi va haver poques. La més clara arribaria en el 32', quan Alexander va aprofitar un regal de Madinda per plantar-se sol davant el porter del Nàstic i encanonar-lo. Saja va refusar amb els punys. Els grana va sofrir molt, però també ho va buscar, sobretot en incursions de Ferran Giner per la banda esquerra. Va mancar, però, aquell punt de clarividència que cal per generar perill. La millor oportunitat, per dir-ho d'alguna manera, va ser una falta des de la frontal que Juan Delgado, ahir accelerat i precipitat, va enviar per damunt de la porteria de Sergio Herrera. El 0-0 era una bona notícia.